dijous, 24 de febrer de 2011

Dubtes davant d'un individualisme creixent

Ahir vaig tenir la sort d'assistir a la presentació del llibre 'Valors tous en temps durs', una explotació de l'Enquesta Europea de Valors de 2009 de la societat catalana que ens permet veure quines són les principals tendències en els últims vint anys pel que fa als nostres valors col·lectius. Se'n van apuntar diverses - així com també es van destacar diferències significatives per segments de població - però potser la més destacada i transversal és una tendència creixent a l'individualisme.

L'individualisme, com a concepte, no té unes connotacions especialment positives, però no només explica bona part dels canvis socials recents sinó que tampoc el podem circumscriure únicament a comportaments egocèntrics. Es percep un major liberalisme moral. És a dir, cada vegada hi ha una major tolerància a la diversitat en opcions de vida, més reticiència a acceptar l'autoritat o qualsevol deure moral imposat o induït així com una major preferència a la realització personal - especialment des d'un punt de vista emocional -.

El dubte raonable que va plantejar Àngel Castiñeira és si realment serem capaços de compatibilitzar aquest deure moral amb un sentiment de pertinença col·lectiu - que per altra banda, cada vegada es vincula més a Catalunya i al seu dret a decidir -. Augmenta l'associacionisme, però un associacionisme de perfil cada vegada més passiu i utilitarista - participem de més entitats però estem menys disposats a fer voluntariat -. Ens interessa cada cop més la política però cada vegada valorem menys els nostres representants i les nostres institucions. Serem capaços d'entendre que per tal de realitzar-nos personalment i amb total llibertat haurem de dedicar una part de la nostra vida a ajudar a construir un entorn, un país i un món millor ? M'agradaria pensar que sí!

1 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Només es pot construir un discurs, una societat i una col·lectivitat treballant conjuntament. Aquesta tendència a l'individualisme ha crescut darrerament i es pot accentuar en el futur, donat els temps que corren. Esperem que sapiguem fer el que comentes.