diumenge, 6 de febrer de 2011

Tipus d'interès, entre la conveniència i la ideologia

Qui havia dit que en política econòmica dominava el pensament únic ? Per sort o per desgràcia, l'economia encara és opinable o, si més no, admet posicionaments contraris plenament fonamentats. L'alt grau d'incertesa que comporten certes decisions i la complexa relació de les variables que hi estan relacionades ho fan possible. Les últimes previsions de la inflació pel 2011 - veure les del Banc Central Europeu o les de FUNCAS - han despertat el debat sobre la necessitat d'augmentar els tipus d'interès en un moment on tothom estaria d'acord en que seria precipitat parlar de recuperació econòmica.


Fa pocs dies, el president del Banc Central Europeu, Jean Claude Trichet, es va mostrar disposat a augmentar el tipus d'interès si 'fos necessari' tot i que de moment els manté a l'1%. Si bé és cert que mantenir controlada la inflació al 2% sembla una condició necessària per a mantenir la competitivitat de la UE val la pena tenir altres aspectes en consideració. En primer lloc, els senyals de recuperació econòmica a Europa encara són massa febles per a fer ràpides pujades del tipus d'interès sense previsions d'inflació que es puguin interpretar encara com a alarmants. Aquesta és l'opinió de diversos experts financers consultats pel diari EXPANSIÓN.


Una contrargumentació més política és la que planteja el Premi Nobel d'Economia Paul Krugman. Segons Krugman, les pressions inflacionistes provenen de l'augment de demanda de matèries primes de les economies emergents, que estan creixent a una velocitat més alta que la dels EEUU o Europa. Pujar els tipus d'interès significaria no donar prou temps a que les economies occidentals recuperin els nivells d'ocupació d'abans de la crisi. Un dilema entre atur i inflació que està subjacent al debat sobre quina és la millor política monetària. Potser la macroeconomia també és més POLÍTICA del que pensàvem.