diumenge, 20 de març de 2011

Productivitat i negociació col·lectiva

Fa relativament pocs dies, el president del Govern Espanyol José Luís Rodríguez Zapatero, va mostrar-se favorable a alinear l'evolució dels salaris a la de la productivitat. Des d'un punt de vista d'eficiència econòmica sembla raonable que l'increment del cost laboral de les empreses guardi certa correspondència amb una productivitat que en els últims anys a Catalunya i al conjunt de l'Estat Espanyol - ni en el període de més creixement anterior a la crisi - ha registrat una evolució gaire esperançadora: entre 2001 i el 2007 és, conjuntament amb Itàlia, on va créixer menys l'aportació per hora treballada al PIB. Ara bé, aquesta consideració macroeconòmica cal matisar-la també des d'un punt de vista de justícia distributiva.

Avui, en un interessant article escrit per diversos acadèmics al suplement NEGOCIOS a EL PAIS, s'apunten algunes prevencions que val la pena destacar. Lligar l'evolució dels salaris únicament a la productivitat té diverses implicacions força rellevants. En primer lloc no garanteix el manteniment del poder adquisitiu dels treballadors. Si s'hagués aplicat aquest principi en els últims anys, tal i com els salaris haguessin crescut clarament per sota de l'evolució dels preus (IPC). Això implica, en segon lloc, repercutir sobre els treballadors assalariats els efectes d'una mala gestió empresarial o d'un sistema productiu que no ha estat capaç de millorar la seva eficiència en les últimes dècades. Una implicació que podríem considerar que és, com a mínim, atrevida.

Potser si que el nou sistema de negociació col·lectiva hauria de trobar una major correspondència entre l'evolució del cost i la productivitat del treball, però també cal obrir aquest debat a altres punts de vista que el de l'eficiència macroeconòmica. Canvis com aquest implicarien introduir elements de corresponsabilitat entre el treballador i els resultats de la seva empresa i del conjunt de l'economia. Un fet que pot ser positiu si va acompanyat d'altres mètodes d'organització empresarial que impliquin cada vegada més a tots els treballadors en la presa de decisions i que evitin simplement estar a expenses de les conseqüències d'una mala o bona gestió.