dilluns, 11 d’abril de 2011

3 grans lliçons d'un gran 10 d'abril

El 10 d'abril del 2011 serà un dia per recordar durant molt de temps. I bàsicament perquè personalment n'he extret tres lliçons que crec que val la pena que ens quedin ben gravades i que m'agradaria compartir amb qui vulgui fer-se-les seves:

1. El dret a decidir ha fet un pas decisiu cap a la majoria d'edat. A partir de demà tothom s'ho pensarà més de dues i tres vegades abans de considerar el debat sobre la independència de Catalunya com un debat marginal que només interessa als convençuts. 257.645 persones - un 21,37% de participació - que volen decidir sobre el futur polític de Catalunya el sitúen com un debat que interessa molt més del que molts voldrien i suposa un suport més gran que el que reben els partits majoritaris del nostre país a la capital. Feu un cop d'ull, per si en teniu cap dubte, als resultats de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya a Barcelona.

2. Barcelona Decideix és una lliçó del potencial d'autoorganització dels ciutadans. De fins on pot arribar la il·lusió, l'empenta i la implicació que genera la voluntat honesta i desinteressada de lluitar per un objectiu comú. La consulta ha comptat amb recursos econòmics limitadíssims - tal com anunciava a l'entrevista dels Matins de TVC Alfred Bosch - que ha estat possible sobretot gràcies a l'esforç i professionalitat dels més de 7.000 voluntaris que s'hi han implicat. Potser caldria preguntar-nos si realment la nostra societat és cada vegada més passiva o el que realment manca són projectes aglutinadors, tant pel que persegueixen com per la manera com ho fan.

3. En aquest sentit, el procés de consultes i en concret Barcelona Decideix, envia un missatge contundent al nostre sistema de partits. Com pot ser que la militància i la confiança en els nostres partits vagi de baixa i una consulta de contingut eminentment polític generi tantes sinèrgies amb uns resultats tant meritoris ? Tal com apuntaven alguns estudis, els ciutadans no és que no estiguin interessats en la política, sinó el que no els interessa és la política generada al sí dels nostres partits. Potser els partits n'hauríem d'aprendre de la manera com s'han fet les coses fins el 10 d'abril per tornar a generar una confiança en part perduda...

1 comentaris:

Antoni Vallejo Ripoll ha dit...

Excel·lents reflexions. Enhorabona a tots els voluntaris i, per extensió, a la societat catalana.