dijous, 21 d’abril de 2011

Contradiccions líbies

La intervenció militar a Líbia és probablement el conflicte internacional que ha evidenciat més contradiccions al món 'occidental' i que requereix més matisos a l'hora d'emetre'n un judici o fixar un posicionament. Hi ha 3 factors que ens desaconsellen prendre posicionaments simplistes, siguin del signe que siguin.

1. Com a tots els conflictes, les motivacions de caire humanitari i la voluntat democratitzadora estan molt sovint vinculades a interessos polítics i econòmics diversos. Fa poques setmanes podíem veure en un reportatge de 30 minuts com aquests interessos fa pocs anys primaven per sobre altres consideracions entre molts líders occidentals a l'hora de recolzar Gaddafi. I potser que també continuïn tenint un pes important. Les declaracions que va fer ahir el cap de l'oposició líbia en són una bona mostra: 'França i tots els països que han mostrat el seu suport tindran un paper molt important en el procés de desenvolupament del país'. Fer creure que la intervenció militar està motivada únicament per raons humanitàries sembla, en funció de la perspectiva des d'on es miri, molt ingenu o molt cínic. Però menystenir-les considero que seria, per altra banda, perdre totalment la perspectiva.

2. La intervenció militar exterior també planteja qüestions fonamentals sobre la sobirania nacional que fins ara no s'han sabut resoldre de forma prou satisfactòria. Fins a quin punt França, Alemanya o Itàlia estan legitimats per propugnar un canvi de règim a través d'una intervenció limitar? François Baroin justifica la intervenció a partir de les resolucions de les Nacions Unides. Però són les mateixes Nacions Unides que van permetre que fa poc més d'un any Gaddafi gairebé ridiculitzés el dret internacional en públic ? Els dubtes i contradiccions raonables que succiten aquesta intervenció haurien de ser nous motius per tal de reforçar la legitimació i l'empoderament d'organismes multilaterals com les Nacions Unides. La única via coneguda per defensar drets fonamentals que sempre s'haurien de considerar universals.

3. Per últim, he d'admetre que, malgrat viure en l'època de la sobreinformació, com a ciutadà em sento més desinformat que mai. No només del que està passant a Líbia sinó de les motivacions de Gaddafi, de l'oposició i dels països que hi tenen interessos. Si com a ciutadans ens importa i ens afecta - des d'un punt de vista moral, polític o econòmic - el que pugui passar a Líbia, com pot ser que tinguem tant poca informació i hi tinguem tant poc a dir ? Potser el món s'ha fet petit, però l'abisme que separa la ciutadania amb els punts de presa de decisions es manté igual sinó és que s'ha fet més gran.