dimarts, 17 de maig de 2011

Abús sexual...i financer?

No crec que sigui l'únic a qui l'ha sorprès la sobtada i diligent detenció de Dominique Strauss-Kahn, director dels Fons Monetari Internacional. I no precisament per les presumptes causes, que serien plenament reprovables en el cas que es confirmessin, sinó per la rapidesa i la publicitat amb que s'ha produït tot plegat. Potser sóc excessivament malpensat, però quan salta un escàndol d'aquesta magnitud al voltant d'algú tant influent sempre penso qui hi poden ser els més interessats. No per imaginar conspiracions estrambòtiques - sovint tot resulta més simple - sinó per especular a qui li pot haver interessat més que corri una notícia d'aquest tipus.

Dominique Strauss-Kahn no només era l'esperança del partit socialista francès per disputar la Presidència de la República el proper any 2012, sinó que també era el director executiu del Fons Monetari Internacional. Una institució que, en una època de rescats i múltiples possibles fallides dels estats, jugarà possiblement en els pròxims anys un rol central en la recuperació de l'actual crisi econòmica mundial com mai ho havia fet en la seva història. És el desè director executiu europeu dels 10 que ha tingut l'FMI en la seva història. Un fet que no ha passat inadvertit pel Financial Times. És sorprenent que una publicació d'aquest prestigi, quan el director de l'FMI encara està pendent de judici, ja recomani públicament la conveniència que el pròxim director no sigui un europeu.

Potser tenen raó en els seus arguments. Potser és veritat que el món ha canviat prou com per obrir les portes a la direcció executiva de la màxima insitutució financera internacional a altres països que juguen un rol més que destacat a l'economia mundial. Però no deixa de ser inquietant pensar que el pròxim director de l'FMI pugui ser algú aliè al model d'economia i societat europea. Essent conscients que, encara que ens pugui semblar insuficient, avui en dia el model social europeu no deixa de ser un privilegi en el panorama internacional. Espero que mai arribi el dia que paradoxalment alguns anti-sistema hagin d'enyorar les antigues polítiques de l'FMI. Que no puguin arribar a dir: 'eren directors liberals, però eren els de casa...'.