dijous, 26 de maig de 2011

Decàleg per a una renovació sana

El tret de sortida al procés pre-congressual d'Esquerra Republicana de Catalunya i, en part, els últims resultats electorals a les eleccions municipals, han obert el debat sobre la necessària renovació del partit. Cal recordar que els resultats a les eleccions municipals s'esperaven pitjors que els del 2007, però no han anat igual a tot arreu i han tingut algunes sorpreses agradables. Seria injust i erroni que la greu desaparició institucional als municipis de més de 100.000 habitants - amb l'excepció de Barcelona - ens fes oblidar els magnífics resultats obtinguts a moltes poblacions petites i mitjanes que han estat claus per a incrementar el nombre de vots respecte a les catalanes del 2010 - prop de 40.000 vots més - i mantenir més de 1.400 regidors arreu del territori.

No obstant, és evident que el partit arriba al final d'un cicle iniciat el 2003. Què explica aquest ràpid ascens i retrocés en només 8 anys? Qüestió de lideratges? De conjuntura política? De no haver fixat prou fermament els fonaments del creixement? O d'haver oblidat el que ens feia atractius i un partit de canvi ? Potser hi ha una mica de tot, però del que estic segur és que buscar una sola causa pot ser alleujador però també és demagog, falaç i, de cap manera, constructiu. Des de la més absoluta modèstia, he volgut compartir el decàleg amb els punts que crec que ens poden ajudar a renovar-nos d'una forma més sana. Amb realisme i en clau positiva, encara que se'm pugui titllar d'ingenu:

1. Objectivitat i equanimitat en les anàlisis. Hi ha moltes coses que podem millorar però tot no s'ha fet malament. Evitem les valoracions simplistes entre 'bons' i 'dolents'. No només no seran mai coincidents, sinó que tampoc responen a la realitat. Admiro la vàlua política i personal de moltes companyes i companys de sensibilitats molt diverses. I segur que la majoria també.

2. Assumpció de responsabilitats. A cadascú, la seva, ni més ni menys. Directament proporcional a la confiança que li ha fet el partit.

3. Generositat i autocrítica. Pensem menys en el que hem fet bé i més en el que podríem fer millor. Cal somiar un partit on hi hagi molta gent que admirem perquè faci algunes coses molt millor que nosaltres.

4. Escoltar a tothom. La millor manera de fer un diagnòstic és preguntar-ho a la gent que ens agradaria que ens fes confiança. Els debats interns sovint tenen una component d'onanisme o auto-flagel·lació gens sana, ni productiva, ni gaire realista.

5. Retornar als orígens. El nostre objectiu és tenir un país més just i més lliure. El vot és un mitjà per fer-ho no una finalitat en si mateixa. Sembla el mateix però als ulls de molta gent crec que no ha estat percebut d'aquesta manera últimament.

6. Coherència. Prediquem amb l'exemple. Què vol dir 'estem al costat de la gent?'. Que potser som una casta diferencial? Patim, treballem i disfrutem com tothom. Cal dir-ho menys i que tots ho demostrem més al dia a dia.

7. Inconformisme. Treballem per transformar la realitat. Si no ens veiem capaços d'aconseguir-ho millor que ni comencem. Sinó és així, no ens queixem que la gent ens consideri còmplices del malestar social existent.

8.Humilitat. Arribem fins on arribem. Hi ha coses que les sabem fer bé, d'altres no tant, i d'altres són impossibles. Ambiciosos, però també realistes.

9. Honestedat. Si realment és així, perquè ens esforcem a prometre la lluna en un cove? No som tots prou adults per a tractar-nos amb la mínima honestedat que exigeix el respecte als nostres conciutadans ?

10. Autoexigència. No vull un partit on el mèrit sigui ser millor que els meus companys, sinó de gent que lluiti per respondre satisfactòriament a les demandes de la gent del país pel qui vull treballar.

3 comentaris:

Jordi Aranda ha dit...

L'has clavat Albert, enhorabona. tenim el dret a equivocar-nos però també el deure a assumir-ne les responsabilitats.

Xavier ha dit...

Esquerra s'ha de renovar i tornar a ser ERC retornar a un nacionalisme patriòtic i abandonant les polítiques d'esquerra internacionalista. Recuperar la gent de Reagrupament i de Solidaritat. Quan siguem independents després sí que hem de crear un estat just per a tothom i després sí que té cabuda tothom, CUP, ERC etc. Rés d'atraure immigració sense capacitat ni regalar diners per el món. Potser un bon líder és Oriol Junqueras o en Toni Strubell. A partir d'aquí pot esdevenir la unitat de la pàtria.

Anònim ha dit...

Esquerra ha de deixar pas a una renovació profunda e intel·ligent. Deixar pas a noves idees de gent jove que sé que n'hi ha. I sobretot deixar de fer malabarismes i tonteries com la d'ajuntar-te varis partits, que mesos abans s'estaven tirant els plats al cap. Una jugada d'ERC no acertada com és la de fitxar al Laporta per les campanyes Municipals. Com pot permetre un ERC caure en una errada d'aquestes magnituts. Escolteu, la política és la política i l'esport és l'esport...¿no? Senyors....siguem seriosos!!! No val un "todo vale per aconseguir vots". Un circ bastant penós. Amb això vull dir que la gent cada vegada és més conscient de les situacions i ja no és tant manipulable com molts voldrien. "Quan siguem Independents"....ja m'agradaria de veritat i apostaria fort, però sòc conscient que cal tocar de peus a terra ja que per aconseguir la Independència s'han de seguir uns mecanismes jurídicament blindats, i més ara que tindrem al PP a la vora de casa nostra. Clarament ho dic o ERC canvia o tendeix a la desaparició, tal com està passant a molts municipis d'arreu de Catalunya degut a la forta caiguda de les darreres municipals i no ho dic jo sinó les dades .....


Roger Martí