diumenge, 8 de maig de 2011

La Revolució silenciosa

Fa pocs dies vaig tenir la sort de poder participar en un suggerent seminari en el que es discutien i comentaven dues lectures de Marshall Ganz, l'arquitecte del que va ser la novedosa campanya electoral de Barack Obama. 'Why David sometimes wins?' i 'The Power of Story in Social Movements' són dues lectures que evoquen la capacitat transformadora dels moviments socials. Com a través de la implicació, la motivació i el lideratge estratègic es poden impulsar avenços socials considerables des de posicions aparentment dèbils respecte el poder.

La conversa derivà en el llarg camí per recórrer als nostres partits i institucions per a implementar una participació efectiva i prou motivadora per a les persones que hi estem implicades. Segons el sociòleg americà, els lideratges inclusius i aglutinadors hi juguen un paper cabdal, però al meu entendre cal un canvi més profund que crec que ja s'està gestant en molts àmbits de manera silenciosa. Àmbits com els que s'han generat a l'entorn de les consultes per exercir el dret a decidir. Al sopar de comiat de Sant Andreu Decideix, en el que es debatiren els possibles objectius futurs d'aquest col·lectiu, va ser una de les últimes ocasions en les que vaig poder constatar aquestes inquietuds creixents.

Estic convençut que més que esperar grans líders, cada vegada són més les persones que - en paraules emprades per un company de partit - reclamen ser subjectes actius de la política. De l'àmbit sobiranista i no sobiranista, a l'entorn dels partits o simplement preocupats pel seu entorn, ciutat o país. Persones que no esperen a ser adoctrinades ni liderades, sinó que volen construir col·lectivament un futur millor. I si no som capaços de 'reciclar' els actuals instruments de participació pública, no dubtaran en crear-ne de nous. Aquesta potser serà, la gran revolució del segle XXI.