dimecres, 11 de maig de 2011

Talència, final de trajecte

Llegia ahir la notícia de Joaquim Elcacho que se suprimeix de forma definitiva el projecte de Talència. Com a persona directament implicada al projecte he de dir que no em sorprèn ni em suposa cap novetat. Tot Govern és plenament sobirà per prendre aquelles decisions que considera més oportunes. I cal tenir prou sentit institucional per respectar-les i, fins i tot, valorar-les de la forma el màxim d'objectiva possible. Però penso que això no és incompatible amb el fet que algunes coses em costin d'entendre, em puguin saber greu o arribar a preocupar (fent honor al nom del bloc).

Em costa d'entendre com en un escenari de contenció pressupostària es vulguin mantenir tres institucions de foment de la recerca en comptes d'una. En aquest sentit cal fer un aclariment previ respecte la notícia anteriorment citada. Talència no s'ha dissolt perquè només existia com a marca d'un projecte de Govern. Un projecte d'integració i racionalització de les tres institucions existents: L'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i a la Recerca (AGAUR), la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). Puc entendre que per raons polítiques es vulguin canviar marques, que per raons pràctiques es canviïn fórmules jurídiques; però em continuo sense explicar el perquè es volen mantenir tres estructures independents, amb el sobrecost que això implicarà indefectiblement a mig i llarg termini. No crec que la singularitat de cap de les tres institucions justifiqui suficientment un sobrecost que, poc o molt, va en detriment dels recursos que es podrien invertir en polítiques de recerca.

Em sap greu que el nou Govern cancel·li un projecte on s'hi havien abocat tants recursos. No precisament econòmics - per molt que es pugui dir -, sinó en termes d'implicació dels excel·lents professionals que hi han treballat. Algú podria pensar que aquestes coses formen part de la dinàmica política dels canvis del Govern. Jo penso que aquests canvis també tenen un preu. Potser no directament econòmic ni quantificable, però cal tenir-los molt en compte. Penso que és un símptoma de maduresa democràtica i de consideració als ciutadans i els servidors públics procurar mantenir una certa continuïtat en l'obra governamental - especialment en aquells àmbits on hi ha menys discrepàncies de caire ideològic -. Una de les motivacions, per cert, del Pacte per a la Recerca i la Innovació: fixar uns objectius a llarg termini independents de les dinàmiques polítiques, pacte que també fou signat per la coalició que avui governa. Però cal ser justos i reconèixer que si el projecte no ha continuat, lluny de buscar culpables, també cal assumir la quota de responsabilitat que ens correspon als qui vam endegar-lo.

Em preocupa quina serà la futura funció real de la FCRI. La Fundació està formada per grans professionals i ha estat el bressol de projectes valuosíssims pel país. Però també és cert que, excepte en la seva etapa inicial, mai ha aconseguit reeixir - en cap Govern i sota el comandament de cap director - en un dels seus objectius originals: l'aixecament de fons privats per la recerca. Espero i confio que d'ara en endavant no sigui així o bé que la divulgació científica científica doni fruits suficientment importants com per justificar el seu pressupost públic. Així com la seva gestió continui essent plenament transparent i auditable - no sempre ha estat així -. Faríem un gran favor al país, als nostres investigadors i als professionals que hi treballen.