dissabte, 11 de juny de 2011

L'efecte acordió de la temporalitat

El passat 30 de maig vaig tenir l'ocasió d'assistir als Premis Vanguardia de la Ciència, organitzats per l'Obra Social de Catalunya Caixa i el diari La Vanguardia. Entre els projectes premiats hi havia un interessant paper de l'economista Juan José Dolado, conjuntament amb altres autors. L'estudi és una simulació de com hagués evolucionat la taxa d'atur a l'Estat Espanyol en la situació de crisi actual si haguéssim tingut una altra legislació laboral - concretament la francesa - menys procliu a la contractació temporal.

L'estudi conclou que es podria haver evitat un 45% de la taxa d'atur espanyola. El que ens hauria de preocupar més no és això sinó els incentius que genera l'actual legislació laboral espanyola. No sóc precisament un francòfon, però el que tinc bastant clar és que el marc legislatiu espanyol és nefast per propiciar un canvi de model productiu. Un marc legislatiu que no ha millorat substancialment amb la recent reforma laboral ni amb les que ara vol impulsar el Govern Espanyol amb l'acord dels agents socials.

Mentre perduri la dualitat del mercat de treball capaç de propiciar una taxa de temporalitat pròxima al 25% de l'ocupació - dades EPA primer trimestre 2011 - serem més propensos a aprofitar nous fenòmens especulatius que a reestructurar el nostre model de creixement. Fa uns mesos, ja ho va advertir el Premi Nobel d'Economia 2010 Cristopher Pissarides. L'alta temporalitat no només genera destrucció d'ocupació massiva en èpoques de crisi sinó que també pot ser un clar desincentiu a la inversió en capital humà - via formació o acumulació de coneixement a les empreses - també en períodes expansius. Cal preguntar-se fins a quin punt és desitjable una recuperació ràpida via augment de la temporalitat o cal afavorir-ne una de més lenta però sostenible. Això si és que encara tenim l'opció d'escollir...