dilluns, 6 de juny de 2011

Una altra manera de fer política

Ahir llegia el text de l'avantprojecte de la coneguda com a 'Llei Omnibus' i vaig quedar força perplex. Després de llegir-ne el seu contingut, comprovo que el millor - amb diferència - del text de l'avantprojecte de llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció econòmica és el seu títol. Malauradament, el seu títol no correspon de cap manera al seu contingut: la totalitat del text consisteix en modificar - sovint de forma molt substancial - el contingut de multitud de lleis. Intento trobar-hi el fil conductor en tot aquest seguit de modificacions però només en trobo una: partir del pecat original d'haver estat aprovades pel govern anterior. Intentaré fer-ne una valoració el màxim d'objectiva en 3 punts.

1. S'ha de reconèixer que el moment i la forma escollida són una de les millors pràctiques d'oportunisme i tacticisme polític dels últims anys. Si volgués modificar l'obra legisltiva del Govern anterior no trobaria un millor moment: els partits que donaven suport al govern en procés de redefinició, un nou govern que encara compta amb la pròrroga de confiança per part de l'opinió pública dels 100 primers dies de gràcia per oferir solucions reals i una mala imatge respecte el govern anterior que ells mateixos han ajudat a crear. Si a aquesta llei li poses un títol flashy en una època de profunda crisi econòmica que sembli una vacuna contra aquest 'malbaratament de recursos fet per les esquerres' ja tens la cirereta del pastís.

2. En aquests moments no ens podem permetre que el tacticisme partidista guanyi terreny a les estratègies de país. Estic convençut que els governs anteriors podrien haver fet moltes coses millor de les que va fer però va impulsar cinc Pactes Nacionals: per a la Immigració, per a l'Educació, per a l'Habitatge, per a les Infraestructures i per a la Recerca i la Innovació. Uns pactes que buscaven el consens no només del conjunt de forces parlamentàries sinó també dels principals sectors implicats. Així com també ho van fer la majoria de lleis que ara s'estan modificant. Algú podria pensar que foren una pèrdua de temps i que cal ser més 'executius'. Van ser precisament intents de buscar consensos a llarg termini en temes clau pel país que no canviessin en funció de la conjuntura governamental ni de l'aritmètica parlamentària. No es perd més temps redefinint el marc legislatiu cada vegada que hi ha un canvi de govern ?

3. Optar per pràctiques legislatives que evitin el debat públic i parlamentari ho considero temerari. La pràctica política no està precisament en un dels moments de més prestigi. Però inhibir el debat públic que generarien les diverses modificacions que aquesta llei agrupa no només no soluciona el problema sinó que allunya encara més la pràctica política del conjunt de la ciutadania. Vull pensar que ja fa temps que hem superat el pensament paternalista de 'el Govern sap el que és millor per tots nosaltres'. Per dura que sigui la crisi econòmica i encara que legítimament puguin creure's el 'Govern dels millors' no em sembla que sigui la manera de fer política que molts fa temps que estem reclamant. Una altra evidència que demostra que no tots els polítics són iguals, ni ho són les seves maneres. És la seva manera de fer política.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sembla que de pactes nacionals en van fer cinc: també cal comptar el Pacte Nacional per l'Habitatge. http://www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius/com_govern_admin.notaPremsa.56.PNHabitatge1191842647986.pdf

Albert Castellanos ha dit...

Cert! Descuit totalment involuntari. Ja està modificat! Em sonava la xifra de 4 però el d'Educació va ser fa dues legislatures...

Albert Castellanos ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Oriol ha dit...

ben vist Albert! aquesta llei és una contrareforma revengista i un trencament sectari amb la pràctica de fer lleis consensuades i dialogades amb la societat.