diumenge, 10 de juliol de 2011

Economia (i actitud) creativa

Avui llegia un interessant article en el que es destacaven algun dels elements més rellevants d'una recent publicació de les Nacions Unides: Creative Economy, a feasible development option. Abans de l'arribada de la crisi, ja hi havia moltes evidències que assenyalaven que la competitivitat de productes i serveis es basava cada vegada més en elements intangibles vinculats directament al seu procés de creació i disseny. L'informe de Nacions Unides entén per 'productes creatius' aquells que utilitzen com a input principal per a la seva creació el capital intel·lectual i la imaginació. Bona part de les anomenades indústries culturals, el disseny, la moda o el desenvolupament de noves aplicacions tecnològiques conformarien el gruix principal d'aquesta 'economia creativa'.

Tal com ens apunta l'article citat, mentre la crisi econòmica provocava una dràstica reducció del 12% de la demanda, entre el 2002 i el 2008 les exportacions de béns i serveis creatius creixien a un ritme de més del 14% anual. I és que treballar amb la creativitat com a principal factor de producció canvia les regles del joc. És sense cap mena de dubte una finestra d'oportunitats, però no podem intentar aprofitar-les utilitzant els mateixos paradigmes de l'economia convencional. Una aposta per l'economia creativa implica situar el redisseny de les polítiques educatives i culturals als primers llocs de l'agenda política.

És per aquest motiu que algunes de les recomanacions que s'apunten a l'informe i a l'article no em semblen, modestament, les més efectives. El foment 'clàssic' de l'emprenedoria i el reclamar més fonts de finançament per aquest tipus de projectes em semblen polítiques necessàries però dubto que suficients. Sense un nou sistema educatiu, així com una nova organització i concepció del treball que permeti - i fomenti - que tots tinguem l'oportunitat d''explotar' la nostra pròpia creativitat de poc serviran les línies d'ajut i finançament.