diumenge, 3 de juliol de 2011

Qüestió de confiança

El passat 29 de juny vaig tenir ocasió d'anar a la presentació de l'Anuari 2010/11 de l'UGT, un clàssic ja de referència entre les publicacions econòmiques a Catalunya. Se celebrà un interessant debat amb personalitats tant diverses com l'ex-rector Joan Tugores, el dirigent de Foment del Treball Joaquín Trigo i el secretari de política sindical de l'UGT Camil Ros en el que es plantejava una pregunta recorrent: com sortir de la crisi actual? Els enfocaments eren diversos, però tots tres coincidiren que ens manca un aspecte clau: la confiança entre els diferents agents socials, polítics i econòmics. Clar que les maneres que proposaven per a recuperar-la diferien força.

L'actual crisi ens ajuda a posar en valor factors clau per a la nostra competitivitat malgrat que aquests no siguin tant visibles o tangibles com els km de via d'alta velocitat o la internacionalitat dels nostres aeroports. El Banc Mundial fou una institució pionera en començar a treballar aquests conceptes a l'entorn de la definició del capital social d'una economia. En un dels documents de treball ens diu que 'Social capital, however, is not simply the sum of the institutions which underpin society, it is also the glue that holds them together'. L'efecte del capital social, que es podria interpretar de forma simplista com a elements de 'bona ciutadania' que no cotitzen als mercats, facilita els acords i l'adopció d'amplis consensos i penalitza els comportaments oportunistes. En definitiva, el que en economia s'entén com una reducció dels costos de transacció. Aparentment insignificants però que són omnipresents - tant en la negociació de convenis col·lectius com a l'hora d'obrir qualsevol negoci - i, per això, tant importants a l'hora de determinar l'evolució d'una economia.

Estic convençut que valors com el sentiment de pertinença - un patriotisme cívic -, la cohesió social o la meritocràcia seran crítics per a determinar la capacitat de recuperació econòmica de cada país. Potser són factors difícilment quantificables encara, però no per això els hi hem de restar importància. I és que, potser, l'economia ha d'abandonar l'autisme autoreferencial en la que s'ha instal·lat els últims anys. No oblidar que treballa sobre la previsió de comportaments humans que, com més restrictius siguin els seus supòsits, menys útils seran les seves conclusions per a determinar com assolir majors cotes de benestar.