dissabte, 30 de juliol de 2011

ZP i la corresponsabilitat

La convocatòria d'eleccions espanyoles pel pròxim 20 de novembre ha desfermat un seguit de valoracions del que ha representat la presidència de José Luís Rodríguez Zapatero al capdavant del Govern Espanyol. Potser la més ocurrent i provocadora ha estat la del publicista Risto Mejide amb el seu comentari al twitter: 'Españoles, ZP ha muerto', resumint amb pocs caràcters la irònica 'coincidència' de la data dels pròxims comicis amb la mort del dictador Francisco Franco.

L'actual i prolongada situació de crisi econòmica, l'absència de respostes efectives l'han situat com a blanc de totes les crítiques. Però potser el desgast més significatiu s'explica per no haver estat suficientment coherent amb les reformes d'Estat polítiques i socials al llarg del seu mandat. Un mandat erràtic on va pretendre liderar hàbilment una esperança de canvi i ha acabat interpretant amb cada vegada menys credibilitat els guions escrits primer des del carrer Ferraz i el carrer Génova, acabant pels que venen de Frankfurt i Brussel·les.

És fàcil criticar ZP avui. Fins i tot diria que és còmode. No falten raons ni ganes per fer-ho per part de molta gent. Fa poc vaig llegir que estem massa acostumats a buscar culpables i massa poc acostumats a buscar responsables. Per buscar responsables només cal fer un breu exercici de memòria històrica recent: qui el va situar com el polític més ben valorat a Catalunya a les enquestes d'opinió de l'any 2004? Qui va creure amb la seva reforma federalista de l'Estat? Qui va confiar amb la seva paraula per arribar a 'pactes d'Estat' i d'altres d'incofessables? Qui va valorar més la imatge de modernitat que la seva solvència com a president? Doncs bona part de la majoria que ara el culpabilitza de tots els mals. Si us plau, una mica més de corresponsabilitat i modèstia. Tal vegada, així podrem ajudar una mica més a tirar endavant el nostre estimat, petit i esquizofrènic país anomenat Catalunya.