dilluns, 22 d’agost de 2011

Estímuls fiscals sota sospita

El passat 19 d'agost el Govern espanyol va aprovar una sèrie de mesures a través d'un Real Decreto Ley per mirar de contenir el dèficit i estimular la recuperació econòmica. Em va cridar especialment l'atenció el fet que es reduís el tipus impositiu de l'IVA per adquisició de nova vivenda del 8 al 4 per cent. L'argumentació d'aquesta mesura es basava en la necessitat d'estimular el sector de la construcció - el més afectat per la crisi - i per incentivar una demanda immobiliària que en aquests moments no satisfà ni de bon tros la sobreoferta existent. La diagnosi és alarmant i rotundament certa: tal i com apuntava un estudi recent de CatalunyaCaixa, a finals del 2010 a l'Estat Espanyol hi havien 800.000 habitatges pendents de venda - 103.000 dels quals se situen a Catalunya - de difícil absorció a curt i mitjà termini. Però dubto seriosament de la idoneïtat de la mesura per diversos motius.

En primer lloc, dubto que l'aprimament del sector de la construcció sigui necessàriament una mala notícia, sinó més aviat un ajust natural d'un procés de sobredimensionament que s'inicià ara ja fa 15 anys. Potser valdria més la pena preguntar-se si podríem fer un ús més eficient dels fons de formació contínua per ajustar l'oferta laboral a la construcció a les actuals demandes del mercat. No em sembla descabellat potenciar plans de reconversió sectorial mitjançant la identificació de competències transversals dels seus treballadors. D'altra banda, també caldria qüestionar-nos si tenen sentit les noves promocions d'habitatge - especialment el protegit - quan hi ha un 3,2 per cent del parc d'habitatge desocupat. Clar que, per a poder fer això, es fa necessària una visió a més llarg termini...

Independentment del curt-terminisme que destil·la la mesura, també hi ha seriosos dubtes que aquesta sigui una mesura efectiva. Els seus efectes esperats - reactivació del sector de la construcció i augment de la recaptació impositiva - assumeixen una elasticitat preu de la demanda de vivenda força alta. Dit en altres paraules: que fruit d'aquesta rebaixa de l'IVA molta gent es decidirà a comprar. Si observem l'evolució dels preus de la vivenda i de la demanda d'habitatge dels últims anys a l'Estat Espanyol, veurem que aquesta última ha variat més en funció de la capacitat adquisitiva i d'endeutament que no pas en funció dels preus. Tal com apunta l'informe citat anteriorment: 'S’ha de tenir en compte, per exemple, que no té molt sentit discutir sobre el deteriorament de l'accessibilitat en determinats col·lectius propensos a la desocupació, atès que la seva elasticitat preu respecte de la demanda d'habitatge encara que fora molt elevada, no es podrà manifestar per l’absència de recursos financers'.

Per tant, la pregunta del milió és: a quins interessos reals respon aquesta rebaixa de l'IVA? Fora bo analitzar l'efecte d'aquestes rebaixes impositives sobre els preus finals de l'habitatge per descobrir què és el que realment es vol reactivar...