dimecres, 31 d’agost de 2011

Reforma constituQUÈ ?

La més que possible reforma de la Constitució Espanyola ha obert múltiples debats polítics on val la pena no perdre-s'hi. La Constitució Espanyola ha estat un marc legislatiu estable que ha perpetuat el mínim comú denominador de les principals forces polítiques a l'Estat. I, en conseqüència, ha servit per garantir el que uns anomenen estabilitat i d'altres anomenem immobilisme, principalment pel que fa a l'evolució d'un model d'Estat plurinacional. La fallida reforma estatutària és possiblement la mostra més evident de com s'han emprat els principis constitucionals en clau immobilista.

Des de Catalunya, al meu entendre, la reforma constitucional no planteja una situació massa còmode ja que s'hi barregen un seguit de condicionants que poden resultar fins i tot contradictoris:

1. La reforma constitucional mai es decidirà en clau catalana. Com a mínim, 323 - PP i PSOE -dels 350 diputats del Congrés han demostrat una infranquejable unitat de vot quan s'ha debatut el model d'Estat.

2. En el supòsit que alguns principis constitucionals ens poguessin resultar favorables, és gariebé tant important el text constitucional com l'esperit del qui l'interpreta. I em sembla que, actualment, és com a mínim ingenu assegurar la independència política dels dos partits majoritaris d'un organisme judicial clau com el Tribunal Constitucional.

3. Tot i aquest escàs marge de maniobra catalana. Tot i la creixent desafecció de Catalunya vers un Estat, diguem-ne, poc sensible, se'ns seguiran aplicant els preceptes constitucionals mentre legalment se'ns consideri ciutadans espanyols.

4. Abstenir-nos en aquest debat de reforma constitucional suposa no participar en debats que si que afecten el nostre autogovern i el nostre dia a dia. Fixar un sostre de despesa i la seva distribució multijurisdiccional en el text constitucional pot comportar conseqüències nefastes, especialment a través del seu previsible desplegament legislatiu a través de lleis orgàniques.

5. Votar i validar parlamentàriament la reforma consitucional pot ser pitjor. Fins i tot si s'incorporen principis aparentment favorables a l'autogovern. Suposaria perpetuar un consens, revalidar generacionalment un text legislatiu que generalment sempre ens ha jugat en contra. Tindria sentit ratificar els principis constitucionals que s'han utilitzat per cohartar la voluntat catalana majoritària d'ampliar l'autogovern?

Tenint en compte tot això, la resposta més adequada en clau catalana és complexa. Però cal tenir clar que una reforma constitucional mai pot ser 'tangencial'. Per acció o omissió suposa la validació o rebuig a un model d'Estat. Malgrat tingui nul·les possibilitats d'èxit al Congrés i no sigui el debat que se'ns plantegi, les forces polítiques catalanes amb representació parlamentària farien bé de posar sobre la taula el dret a l'autodeterminació. Mai m'he considerat un 'maximalista', però sovint la coherència és la primera passa per a la credibilitat.

1 comentaris:

Anònim ha dit...

ALGU VEU AN DURAN LLEIDA FEN UN GEST AIXI?....SI HAN FOS CAPAZ QUINA XALADA¡¡¡¡¡
JUGANT AMB BARCELONA