dissabte, 24 de setembre de 2011

Fins el 'crash' final?

El passat dijous vam tenir ocasió de començar a comentar el llibre de l'economista John Kenneth Galbraith The Great Crash 1929, que explica de forma detallada com va succeir el col·lapse financer de Wall Street que va originar posteriorment la Gran Depressió. M'agradaria compartir alguns fragments del llibre. He escollit aquests:

Parlant de l'especulació immobiliària a la Florida dels anys 20: 'And there is no reason why anyone should do so as long as the supply of people who buy with the expectation of selling at a profit continues to be augmented sufficiently rapid rate to keep the prices rising'.

Sobre l'inici de l'especulació financera: 'even a man of conservative mind could believe that the prices of a common stock were catching up with the increase in corporation earnings, the prospect for further increases, the peace and tranquility of the times, and the certainty that the Administration then firmly in power in Washington would take no more than of any earnings in taxes.'

Sobre els reguladors del mercat: 'Some of those in positions of authority wanted the boom to continue. They were making money out of it, and they may have had an intimation of the personal disaster which awaited them when the boom came to an end.'

Llegint el llibre, és sorprenent constatar com la realitat del del fenomen especulatiu que va passar el 1929 s'assimila tant a l'actual. El que em sorprèn més no és que la cobdícia humana i les expectatives de creixement generin bombolles especulatives, sinó que no hàgim après prou de la història per garantir mecanismes de salvaguarda sobre l'economia real. El 1929 un col·lectiu d'1,5 milions de persones que 'jugaven' a borsa van participar a enfonsar una economia real de 120 milions de persones amb conseqüències d'abast internacional. Mai n'aprendrem ? Tant costa d'entendre la sostenibilitat del creixement i el benestar cal que tinguin bases sòlides. El treball i la creativitat en són, sens dubte, dos bons exponents...