dissabte, 3 de setembre de 2011

Injustícies legalitzades

Avui tinc ganes de preguntar-me sobre el que és legal i el que és legítim. Arran de la comunicació del termini per al compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la llengua vehicular a les escoles, he pensat que valia la pena refrescar el significat d'aquests dos conceptes. Per legal entenem allò que 'és conforme a la llei', per legítim, tot i que es pugui interpretar com a sinònim de legal, també està contemplat com a accepció d'allò que és just. No tot allò que és legal és just, ni tot allò que és just és legal.

Ens ensenyen que en un Estat de Dret tenim la possibilitat de defensar la legalitat d'allò que considerem just. Ens trobem en moments de profunds canvis econòmics, socials i nacionals que ens fan dubtar molt seriosament de la seva credibilitat. Una credibilitat que molts ja fa temps que posem en dubte, però que potser últimament està especialment debilitada. No només hi ha masses situacions d'injustícia plenament legals, sinó que massa gent té la percepció que en aquesta democràcia no té possibilitats reals de defensar allò que consideren just.

Aquesta creixent sensació d'indefensió, de caràcter transversal - social, econòmica i política - no té una única causa. Però és un símptoma inequívoc d'un sistema cada vegada més caduc. La gent - aquí, a Anglaterra i a tot el món - es mobilitza quan no troba altres formes d'expressar el seu malestar. Mobilitzacions sovint formalment inadequades, però que no es poden explicar únicament per un problema de 'mala d'educació'. No penso que sigui exagerat considerar que si no som capaços de perfeccionar i apofundir en la nostra democràcia l'estarem posant seriosament en risc.