dissabte, 14 de gener de 2012

El mirall dels Mossos

Que els Mossos d'Esquadra hagin utilitzat la llengua i el sentiment de pertinença com a arma de negociació i denúncia de les mancances en les seves condicions laborals ha generat una barreja d'indignació i estupefacció general. Sens dubte s'ha trencat un símbol en l'imaginari col·lectiu de molts catalans. La realitat s'ha mostrat crua, despullada de simbolismes, i això no sempre és agradable. Un fet al qual ens haurem d'anar acostumant en èpoques de crisi.

Molts s'han sorprès que una part significativa dels Mossos - em veig incapaç per dir fins a quin punt també representativa - no parli català de forma habitual i, fins i tot, tingui un senti la seva catalanitat d'una manera més aviat feble. Els Mossos, especialment des de les últimes ampliacions del cos, són un mirall de bona part de la societat catalana.

Em sobta que a molta gent li sorprengui que, si això és així, per molts Mossos parlar català sigui més aviat un deure que no una pràctica habitual. Si no hem aconseguit que determinades actituds en alguns casos no siguin res més que un deure laboral, no és sorprenent que estiguin disposats a que no es compleixin si els mateixos consideren que no es respecten els seus drets.

Tot això ens ha de fer recordar una reflexió més de fons. Bona part de la nostra societat -potser no majoritària però si significativa - se sent tant o més espanyola que catalana. Si volem sumar tota aquesta gent a un projecte conjunt de país, aquest ha de ser un projecte il·lusionant i esperançador. Tant en clau personal com col·lectiva. Difícilment podria ser d'una altra manera. I difícilment un projecte té futur si no és col·lectiu. I el que potser s'està demostrant a marxes forçades és que el catalanisme autonomista, ni il·lusiona ni sembla que tingui cap mena de futur. I mantenir símbols de país sense Estat potser si que és, en tots sentits, massa car. Residualització o independència.

2 comentaris:

Oriol ha dit...

molt d'acord Albert. Hi afegiria la reflexió sobre si la pressió col·lectiva a un desplegament ràpid no va afectar la selecció d'aspirants, que alguns demanàvem que fos ben feta. També dir que molts Mossos d'Esquadra no s'han sentit gens representats per la protesta bàsicament impulsada per un sindicat. però, sí, independents o residuals, aquesta és la qüestió.

Albert ha dit...

Si, és cert. Segur que no és representatiu. Altra cosa és que pugui ser prou significatiu! Gràcies pel comentari