dimecres, 4 de gener de 2012

Quan el rigor no és suficient

'No ens podem permetre que l'Estat ens intervingui'. Per més que ho intenti, no m'he pogut treure del cap aquesta frase de la intervenció del President Mas. I no és perquè la consideri incorrecte - em sembla que tots hi podríem estar d'acord amb aquesta afirmació - sinó perquè, al meu entendre, parteix d'un marc conceptual perillosament erroni. Potser si que és un punt de vista tremendament pragmàtic. El problema és que cada vegada més gent comença a pensar que el pragmatisme i el rigor són imprescindibles, però potser insuficients com a eixos programàtics de govern.

Amb aquesta afirmació el President Mas reforça l'autoritat del Govern Espanyol. Una autoritat normativa incontestable des d'un punt de vista constitucional. Però des del moment que és pronunciada per un President de la Generalitat adquireix major legitimitat moral. Calia? Si Catalunya fos un land alemany, confiaria en que el rigor i la seriositat del país fos recompensada des del Govern de l'Estat. Som una CA d'un Estat Espanyol arruïnat, que veu com perdrà aviat la major part dels fons europeus a partir del 2014 i de tradició més aviat deslleial amb el conjunt de les seves AAPP.

El discurs del President Mas, indirectament i potser inconscientment, condiciona els principis de l'autodeterminació als de l'austeritat. Afirma que si Catalunya no fa els deures econòmics i saneja els seus comptes serà intervinguda 'I això no ens ho podem permetre després de 30 anys fent camí'. Catalunya ja fa temps que està intervinguda i espoliada. Més rigor si, però menys masoquisme també si us plau. Cal ser realistes i pragmàtics però no considero de rebut atiar el discurs de la por. No veig que el Govern de la Generalitat Valenciana pateixi massa per una possible intervenció. Ni crec que el poble català sigui tant poruc per deixar-se endur per la por. O és que no va sortir al carrer per a defensar el President Pujol i el seu Govern davant de l'intent de manipulació del cas Banca Catalana ?

Per últim, el President Mas demana sumar adhesions a la demanda i necessitat d'un pacte fiscal. Puc arribar entendre el seu exercici d'empatia negociadora quan diu que té ganes de veure's amb Mariano Rajoy per explicar-li per què el pacte fiscal és important i possible sense 'esberlar' Espanya. Potser que primer i, com a prioritat, expliquéssim bé a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya que la seva qualitat de vida depèn directament de la nostra sobirania fiscal.