dissabte, 18 de febrer de 2012

Diumenge a les 12h...amb el Manolo!

Demà aniré a la manifestació de rebuig a la reforma laboral convocada a Barcelona. Hi aniré per mostrar el nostre rebuig a aquesta reforma però també per conèixer en Manolo. En Manolo és un dels primers col·lectius afectats per la reforma laboral. És treballador i membre del comité de l'empresa FERCABLE de Sant Vicenç dels Horts i l'empresa ha decidit, com moltes, esperar a l'entrada en vigència de la reforma per anunciar formalment un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO). Un ERO que deixar al carrer gairebé 100 treballadors i que resulta molt menys costós perquè, entre altres coses, no requereix l'autorització administrativa prèvia de la Generalitat de Catalunya.

El Manolo, com la gran majoria, no hi té una excessiva confiança amb els partits polítics. Aficionat merengue, se sent català i compromès amb les preocupacions i els interessos de la gent. No entén com s'ha aprovat una reforma laboral que deixa els treballadors en una situació d'indefensió que es fa especialment dura quan la sents en pròpia pell. No entén que la Generalitat s'hagi vist desprovista del poder de negociació suficient per fer cap tipus de mediació efectiva. No entén com, mentrestant, es poden fer anuncis pre-electorals com els del PSOE d'Andalusia...

A Catalunya hi ha molta gent que, malauradament, passa moments molt complicats com el Manolo. I diumenge a les 12h tenim l'ocasió d'estar al seu costat!

diumenge, 12 de febrer de 2012

La Reforma de Fátima


El passat divendres la Ministra Fátima Báñez (foto) va presentar la reforma laboral proposada pel Govern Espanyol. La reforma laboral, publicada ahir mateix al BOE, es presenta en un moment particularment propici per a 'reformes agressives' que anunciava el seu company de govern De Guindos. La severitat de l'actual crisi econòmica, l'alta taxa d'atur, la debilitat de l'oposició a l'Estat - avui mateix s'anuncia que el PSOE cau encara més en intenció de vot -, i la 'joventut' del Govern de Rajoy donava pràcticament 'barra lliure' per a fer una reforma en profunditat.

Era necessari impulsar una reforma laboral. Tot i essent conscients que el principal problema del mercat laboral espanyol és l'atur. I l'atur se soluciona a a través d'una major demanda de treball, que difícilment es produirà sense una major demanda dels productes i serveis que ofereixen les nostres empreses. I això va molt més enllà d'una reforma laboral. Però si que és cert que calia posar les bases per solucionar problemes - perversions, diria - del mercat de treball espanyol. Per exemple, que els ajustos del mercat laboral es realitzessin a través del nivells d'ocupació i no de les condicions laborals. L'excés de temporalitat ha estat des de 1984 un pedaç pervers que ha flexibilitat el mercat a base d'afegir-hi més precarietat. Cal dir que els acords sobre indexació salarial i promoció de la flexibilitat entre la patronal i els sindicats de les últimes setmanes eren una via esperançadora per a començar a solventar aquest problema.

La reforma laboral del PP significa un important retrocés social i nacional sense solucionar aquests problemes estructurals. Fet que es podria qualificar gairebé de proesa. És cert que introdueix algunes millores (incentius de contractació per a les PIMES, permisos de formació retribuïts,...) pero anecdòtiques en el conjunt de la Reforma. Des del punt de vista social, es genera una inseguretat jurídica al treballador difícilment justificable pel que fa a la generació de nous incentius en la creació d'ocupació. Dos trimestres de caiguda de les vendes possibilitaran la modificació de les condicions laborals - incloent el sou - i tres trimestres seran causa suficient per a un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) sense autorització administrativa prèvia. Una caiguda de vendes que, a part del propi empresari i el jutge en última instància, no sabem qui la certificarà. Tota una invitació a la destrucció d'ocupació a 20 dies/any treballat i al col·lapse de les instàncies judicials. Aquesta és, probablement, la modificació més dura i temerària, fins i tot per un Govern del PP.

A partir de l'aprovació de la reforma, el conseller Mena viurà més tranquil. Estic content per ell però preocupat pel país. La reforma implica que no es requerirà l'autorització administrativa prèvia de la Generalitat per aprovar un ERO. Una autorització que, en molts casos, no evitava la destrucció de llocs de treball, però si que possibilitava la intermediació del nostre Govern - organisme competent - i el manteniment de moltes plantes productives a través de la negociació. Per altra banda, la preeminència del conveni d'empresa, per bé que pot suposar una millor adaptació a la realitat concreta de cada empresa, també deixa en una posició molt dèbil el marc català de relacions laborals, pels quals ja existeix un consens notable entre els principals agents socials a Catalunya.

diumenge, 5 de febrer de 2012

El dilema d'Adelson

Ja fa mesos que el magnat Sheldon Adelson ha manifestat la seva intenció d'instal·lar un complex hoteler i d'oci a l'Estat Espanyol. El que s'ha popularitzat com el mini-Las Vegas. Adelson, empresari hàbil, ha aprofitat una altíssima taxa d'atur i una rivalitat econòmica i política entre Madrid i Barcelona per obtenir el màxim poder de negociació per iniciar un projecte que diu que assegura una inversió de 16.900 milions d'euros i la creació de 261.000 llocs de treball. Les condicions de negociació han arribat a qüestionar normes bàsiques com la prohibició a fumar dins de locals públics, l'obligació per part dels jugadors a identificar-se per tal de controlar la ludopatia o demanar importants exempcions fiscals.

Aquesta negociació té quelcom d'humiliant i, fins i tot, de preocupant. No perquè cregui que aquesta sigui la intenció del magnat nord-americà, sinó perquè 1) evidencia el dramatisme de la nostra situació econòmica 2) evidencia la manca d'alternatives que som capaços de proposar a casa nostra - si més no a curt termini - 3) evidencia la possibilitat d'haver de renunciar a disposar d'una agenda pròpia per al nostre desenvolupament futur. Considero que quan la situació és tant greu i afecta a centenars de milers de famílies que ho passen francament malament, potser cal deixar l'orgull nacional en un segon terme. Però, tot i així, personalment crec que encara resten dos qüestions importants a l'hora de plantejar-se firmar xecs en blanc per aquest projecte.

En primer lloc, cal ser conscients del precedents que es crea acceptant determinades excepcions. Francament, si jo fos un petit, mitjà o gran empresari amb capacitat de continuar generant nova ocupació - encara n'hi ha d'aquestes empreses ! - demanaria un tracte similar al que s'apliqués a Adelson. Si se'm negués, el missatge seria terrible i confirmaria el temor de molts emprenedors i petits empresaris: si no ets capaç de generar centenars de milers de llocs de treball, oblida-te'n de cap tracte preferencial ni condicions favorables per generar nova activitat i ocupació. Tot i que aquests siguin els responsables de més del 80% del total. No seria preferible excepcionar a aquests col·lectius, que configuren la realitat social i productiva majoritària del nostre país ?

Per altra banda, crec que allò més urgent no ens ha de fer oblidar allò més important. Ens omplim la boca de la producció d'alt valor afegit, de l'economia del coneixement però...apostem altra vegada per la construcció i els serveis d'oci. Perquè que ningú dubti que si s'acabés construint a Barcelona -ho dubto - respondria a una aposta de Govern. D'acord que són molts llocs de treball però algú li ha preguntat al Sr. Adelson de quina durada ? Quants d'aquests són temporals per a la construcció del complex ? Quanta gent sobrequalificada deixarà d'estudiar o buscar cap altre feina per començar a treballar a un casino ? Entenc que per algú puguin semblar consideracions massa sofisticades pels durs moments pels quals passem, però en tot cas són plenament pertinents. El futur també es construeix ara. I si hi renunciem o el fem dependre únicament de la voluntat d'inversors exteriors, probablement no serà el que voldríem ni el que - des del realisme - estem capacitats per assolir.