diumenge, 5 de febrer de 2012

El dilema d'Adelson

Ja fa mesos que el magnat Sheldon Adelson ha manifestat la seva intenció d'instal·lar un complex hoteler i d'oci a l'Estat Espanyol. El que s'ha popularitzat com el mini-Las Vegas. Adelson, empresari hàbil, ha aprofitat una altíssima taxa d'atur i una rivalitat econòmica i política entre Madrid i Barcelona per obtenir el màxim poder de negociació per iniciar un projecte que diu que assegura una inversió de 16.900 milions d'euros i la creació de 261.000 llocs de treball. Les condicions de negociació han arribat a qüestionar normes bàsiques com la prohibició a fumar dins de locals públics, l'obligació per part dels jugadors a identificar-se per tal de controlar la ludopatia o demanar importants exempcions fiscals.

Aquesta negociació té quelcom d'humiliant i, fins i tot, de preocupant. No perquè cregui que aquesta sigui la intenció del magnat nord-americà, sinó perquè 1) evidencia el dramatisme de la nostra situació econòmica 2) evidencia la manca d'alternatives que som capaços de proposar a casa nostra - si més no a curt termini - 3) evidencia la possibilitat d'haver de renunciar a disposar d'una agenda pròpia per al nostre desenvolupament futur. Considero que quan la situació és tant greu i afecta a centenars de milers de famílies que ho passen francament malament, potser cal deixar l'orgull nacional en un segon terme. Però, tot i així, personalment crec que encara resten dos qüestions importants a l'hora de plantejar-se firmar xecs en blanc per aquest projecte.

En primer lloc, cal ser conscients del precedents que es crea acceptant determinades excepcions. Francament, si jo fos un petit, mitjà o gran empresari amb capacitat de continuar generant nova ocupació - encara n'hi ha d'aquestes empreses ! - demanaria un tracte similar al que s'apliqués a Adelson. Si se'm negués, el missatge seria terrible i confirmaria el temor de molts emprenedors i petits empresaris: si no ets capaç de generar centenars de milers de llocs de treball, oblida-te'n de cap tracte preferencial ni condicions favorables per generar nova activitat i ocupació. Tot i que aquests siguin els responsables de més del 80% del total. No seria preferible excepcionar a aquests col·lectius, que configuren la realitat social i productiva majoritària del nostre país ?

Per altra banda, crec que allò més urgent no ens ha de fer oblidar allò més important. Ens omplim la boca de la producció d'alt valor afegit, de l'economia del coneixement però...apostem altra vegada per la construcció i els serveis d'oci. Perquè que ningú dubti que si s'acabés construint a Barcelona -ho dubto - respondria a una aposta de Govern. D'acord que són molts llocs de treball però algú li ha preguntat al Sr. Adelson de quina durada ? Quants d'aquests són temporals per a la construcció del complex ? Quanta gent sobrequalificada deixarà d'estudiar o buscar cap altre feina per començar a treballar a un casino ? Entenc que per algú puguin semblar consideracions massa sofisticades pels durs moments pels quals passem, però en tot cas són plenament pertinents. El futur també es construeix ara. I si hi renunciem o el fem dependre únicament de la voluntat d'inversors exteriors, probablement no serà el que voldríem ni el que - des del realisme - estem capacitats per assolir.

1 comentaris:

Antoni Vallejo Ripoll ha dit...

La Catalunya-Marina d'Or no és el camí. Espero que aquest projecte vagi a parar ben lluny d'aquí.