diumenge, 12 de febrer de 2012

La Reforma de Fátima


El passat divendres la Ministra Fátima Báñez (foto) va presentar la reforma laboral proposada pel Govern Espanyol. La reforma laboral, publicada ahir mateix al BOE, es presenta en un moment particularment propici per a 'reformes agressives' que anunciava el seu company de govern De Guindos. La severitat de l'actual crisi econòmica, l'alta taxa d'atur, la debilitat de l'oposició a l'Estat - avui mateix s'anuncia que el PSOE cau encara més en intenció de vot -, i la 'joventut' del Govern de Rajoy donava pràcticament 'barra lliure' per a fer una reforma en profunditat.

Era necessari impulsar una reforma laboral. Tot i essent conscients que el principal problema del mercat laboral espanyol és l'atur. I l'atur se soluciona a a través d'una major demanda de treball, que difícilment es produirà sense una major demanda dels productes i serveis que ofereixen les nostres empreses. I això va molt més enllà d'una reforma laboral. Però si que és cert que calia posar les bases per solucionar problemes - perversions, diria - del mercat de treball espanyol. Per exemple, que els ajustos del mercat laboral es realitzessin a través del nivells d'ocupació i no de les condicions laborals. L'excés de temporalitat ha estat des de 1984 un pedaç pervers que ha flexibilitat el mercat a base d'afegir-hi més precarietat. Cal dir que els acords sobre indexació salarial i promoció de la flexibilitat entre la patronal i els sindicats de les últimes setmanes eren una via esperançadora per a començar a solventar aquest problema.

La reforma laboral del PP significa un important retrocés social i nacional sense solucionar aquests problemes estructurals. Fet que es podria qualificar gairebé de proesa. És cert que introdueix algunes millores (incentius de contractació per a les PIMES, permisos de formació retribuïts,...) pero anecdòtiques en el conjunt de la Reforma. Des del punt de vista social, es genera una inseguretat jurídica al treballador difícilment justificable pel que fa a la generació de nous incentius en la creació d'ocupació. Dos trimestres de caiguda de les vendes possibilitaran la modificació de les condicions laborals - incloent el sou - i tres trimestres seran causa suficient per a un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) sense autorització administrativa prèvia. Una caiguda de vendes que, a part del propi empresari i el jutge en última instància, no sabem qui la certificarà. Tota una invitació a la destrucció d'ocupació a 20 dies/any treballat i al col·lapse de les instàncies judicials. Aquesta és, probablement, la modificació més dura i temerària, fins i tot per un Govern del PP.

A partir de l'aprovació de la reforma, el conseller Mena viurà més tranquil. Estic content per ell però preocupat pel país. La reforma implica que no es requerirà l'autorització administrativa prèvia de la Generalitat per aprovar un ERO. Una autorització que, en molts casos, no evitava la destrucció de llocs de treball, però si que possibilitava la intermediació del nostre Govern - organisme competent - i el manteniment de moltes plantes productives a través de la negociació. Per altra banda, la preeminència del conveni d'empresa, per bé que pot suposar una millor adaptació a la realitat concreta de cada empresa, també deixa en una posició molt dèbil el marc català de relacions laborals, pels quals ja existeix un consens notable entre els principals agents socials a Catalunya.