dilluns, 12 de març de 2012

ANC, un somni una mica més real

Dissabte passat vam assistir a l'assemblea constituent de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Sens dubte, una gran notícia. Ser capaços de crear un espai transversal, independent de les lògiques partidistes i desvinculat dels interessos electorals, pot ser una eina realment útil al servei de l'alliberament nacional. Tenim molts motius per a felicitar-nos, sobretot per felicitar a aquells que hi han dedicat tantes hores de forma totalment desinteressada. Des d'aquesta satisfacció, també m'agradaria resumir en 3 punts com modestament m'agradaria que féssim avançar entre tots aquesta Assemblea:

1. En primer lloc, la voluntat de construir consensos al voltant de la consciència independentista com a comú denominador no ens hauria de fer caure en el reduccionisme. Treballar per un nou Estat té la virtut de poder imaginar un projecte encara per construir. Com volem aquest Estat i, sobretot, com hi arribem, no són temes menors. De fet, el debat i les accions empreses des de l'ANC probablement seran més riques com més matisos hi hagi.

2. Val la pena que treballem per a que l'Assemblea Nacional Catalana sigui quelcom més que un espai per a la construcció d'una utopia permanent. Que l'ANC sigui independent dels interessos corporatius dels partits polítics és perfectament compatible amb la legítima i desitjable pretensió que l'Assemblea condicioni la definició seva estratègia i en la seva actuació diària. Altrament ens podríem trobar, entre aquells partits que hi participen d'una forma més activa, una certa bipolariat entre l'actuació del seu partit i la que propugnen a l'Assemblea. Una bipolaritat que fins i tot pot ser rendible des d'un punt de vista partidista però que políticament s'ha demostrat reiteradament estèril i frustrant pels interessos del país.

3. Cal que tots els qui participem del moviment, i també des de l'ANC, fem un esforç perseverant i atrevit per obrir l'independentisme a nous sectors, poc polititzats o bé poc familiaritzats amb el que tradicionalment han estat els ambients catalanistes. I és que hem de recordar-nos que no cal convèncer als convençuts sinó continuar construint aquesta nova i somiada majoria social.