dimecres, 14 de març de 2012

El pacte de la marmota

El conseller Mas Colell va presentar el dilluns passat la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic espanyol entre 2006 i 2009, a més d'homogeneïtzar les dades des de 1986. Els resultats no sorprenen a ningú - un dèficit fiscal d'entre el 6,7 i el 10% del PIB - però constaten que en els últims 25 anys estructuralment no ha canviat gairebé res pel que fa a les relacions fiscals de Catalunya amb l'Estat. Aparentment, i segons les dades publicades des del 1986, cap dels successius 'pactes fiscals' ha aconseguit corregir aquest desequilibri. Sembla raonable pensar que per tal d'aconseguir resultats diferents necessitem plantejar les coses de manera diferent.

Quin ha estat el patró comú dels anteriors pactes? La seqüència, amb diferents protagonistes al Govern de la Generalitat i de l'Estat, sempre ha estat la següent: 1) Denúncia del dèficit fiscal i de les mancances del sistema de finançament vigent 2) Fixació d'objectius ambiciosos per aconseguir un nou model que redueixi notablement el dèficit amb l'Estat 3) Pacte d'un nou sistema que satisfà només parcialment els objectius i ens manté dins del règim de finançament comú de les CCAA (LOFCA) 4) Al cap d'una mica més d'un any es liquiden els resultats del nou sistema i es constata que els guanys han estat inferiors als inicialment previstos 5) Es torna a reclamar una revisió profunda del model de finançament.

Què canvia en aquest nou pacte fiscal? En primer lloc, la necessitat urgent i inèdita de reducció dels Pressupotos Generals de l'Estat. En segon lloc, una majoria absoluta al Congrés dels Diputats espanyol. Unes perspectives, doncs, no massa afalagadores per a poder assolir un model de finançament autonòmic que mantingui certes similituds al concert econòmic. Només la nostra capacitat d'aprendre'n de l'experiència ens pot evitar repetir la mateixa seqüència d'un nou 'pacte fiscal', la repetició del nostre particular 'pacte de la marmota'. Quantes repeticions ens fan falta per donar per finalitzada la via del possibilisme ?