diumenge, 8 d’abril de 2012

Pressupostos Dukan

Aquest dilluns de Pasqua no només s'acaben les vacances de Setmana Santa - per aquells que n'han pogut fer - sinó que també és una època propícia pels bon propòsits. Si el mes de gener és per antonomàsia un mes propici per a que els fumadors es proposin deixar de fumar, el dilluns de Pàsqua ho és pel propòsit de començar les dietes i règims alimentaris diversos de cara a l'estiu. Suposo que la inactivitat, els excessos brunyolaires i d'altres dolços provoquen que a molts la ingesta de la mona del dilluns els desperti la mala consciència. Tant dolenta com per llançar-se als braços de dietes 'miraculoses' com la Dieta Dukan. Desenganyeu-vos, la Dieta Dukan us pot fer perdre pes a curt termini, però no és la solució. Diuen els nutricionistes que els seus perills superen àmpliament els beneficis obtinguts. En gran mesura, és per això que la filosofia de la Dieta Dukan em recorda als PGE presentats pel Govern Espanyol. Analitzem-ne alguns dels riscos i els respectius paral·lelismes...

I. El problema d’aquestes dietes tant famoses és que no t’ensenyen a menjar. Adoptes hàbits que no són saludables i no serveix de res seguir-les un període de temps per després tornar a recuperar el mateix pes, o fins i tot guanyar-ne.

De les partides que s'han retallat més són precisament les que haurien de generar creixements futurs. Tal i com podem veure a la disminució en les següents partides, molt per sobre de la mitjana: polítiques d'RD (- 25,6%) i política industrial i energètica ( - 32%). Per veure fins a quin punt aquesta retallada hipoteca el nostre futur científic val la pena fer un cop d'ull al reportatge que hi dedicava el setmanari l'econòmic. Per si no voleu perdre molt de temps, feu un cop d'ull a aquest mapa del Banc Mundial on les intensitats del color marquen el pes de la inversió en RDI sobre el PIB de cada país. Mireu si l'Estat Espanyol presenta unes dades més aviat semblants a les africanes o les centre-europees. De fet, la baixa inversió en RDI ha estat un dels determinants de la pèssima evolució de la productivitat espanyola. I encara que la major part de d'estats occidentals han de presentar pressupostos ajustats, no tothom aplica la mateixa recepta pel 2012. Almenys, Alemanya no...

II.  Inicialment es perden molts líquids (no greix corporal) degut a la restricció d’hidrats de carboni. (...) aixó pot comportar l'aparició de malalties i envelliment prematur

Es presenta un ajust al capítol de despeses de 27.000 milions d'euros. Però realment l'Administració Central de l'Estat n'assumeix menys d'1/3 en reducció de la seva pròpia estructura. Quan sabem que hi ha molts ministeris sobredimensionats que no s'han ajustat després de la descentralització competencial a les CCAA. En una entrada al seu bloc, l'economista Xavier Sala-i-Martin considera que d'aquesta reducció, 13.400 milions d'euros són assumits pels ciutadans en forma de reducció de prestacions - reducció de 1.500 milions d'euros en polítiques actives d'ocupació o un 35% de reducció de les transferències d'educació - i 5.000 milions d'euros es redueixen de les transferències a les CCAA. L'exemple més gràfic d'aquest 'greix' no eliminat: un discret 2,01% de reducció al pressupost de la Casa Real.

III. Potencia el consum de proteïna animal. Aquest tipus de dietes hiperprotèiques afavoreixen l’aparició de cetosis i acidosis metabòlica augmentant els compostos tòxics en l’organisme.

Aquests pressupostos estan òbviament condicionats per la necessitat de fer una política pressupostària de contenció en el marc de la Unió Europea. Però a la vegada també refermen el camí iniciat pel Govern del PP en matèria de política econòmica. Buscar guanys de competitivitat via la rebaixa de costos laborals - les debilitats del mercat de treball espanyol han estat el pretext per impulsar una reforma laboral en aquest sentit - i una degradació de l'Estat del Benestar a través de la recentralització competencial progressiva i de facto de qui en són els seus principals gestors (les CCAA). Una política, al meu entendre i al de molta gent, insostenible i que pot acabar amenaçant la pròpia viabilitat de l'Estat Espanyol a mig termini. Ho sabrem positivitzar els qui creiem que tenir un Estat propi és l'alternativa per a fer les coses d'una altra manera ?