dissabte, 28 d’abril de 2012

Un 1 de maig per dir prou

Aquests dies hem vist com forces catalanes i catalans ja han començat a dir prou. L'asfixia de d'actual crisi econòmica sobre la major part de nosaltres fa encara més inacceptable aquesta sensació d'espoli continuat al qual estem sotmesos. L'espoli fiscal no és cap invenció, és una llosa que fa temps que arrosseguem i que patim diàriament. Que no és nova ens ho il·lustren personatges com Guillem Graell i Moles, primer secretari de Foment del Treball Nacional que, tot i que les seves posicions polítiques eren força conservadores i més aviat federalistes, ja denunciava la greu discriminació fiscal que patia Catalunya des de principis del s. XX. Cal tenir en compte que llavors aquesta discriminació tenia efectes molt menors sobre la nostra economia: la despesa pública no representava ni el 10 per cent del PIB (tot el que produïm), quan actualment té un pes relatiu gairebé quatre vegades major. I ho notem en el nostre dia a dia: suportant els peatges sobre 2 de cada 3 vies ràpides per desplaçar-nos - mentre al conjunt de l'Estat el 80 per cent són gratuïtes - o finançant molts de nosaltres una doble xarxa assistencial en educació o salut fruit de les creixents mancances del nostre Estat del Benestar.

Seguint l'exemple de l'acte d'insubmissió de l'Andreu i la Maria, el pròxim 1 de maig la plataforma 'No vull pagar' convoca concentracions als principals peatges de Catalunya per tal de demostrar l'absoluta disconformitat i la negativa a continuar pagant uns peatges, a les autopistes però també a la nostra vida diària. Un acte de desobediència cívica que s'ha d'entendre com un 'prou' col·lectiu a una discriminació sistemàtica. I no es podia fer en un millor dia que el dia 1 de maig, en el que defensem els nostres drets com a treballadors, que també paguem aquests peatges. En un any que ha estat particularment dur, en el que s'ha aprovat la reforma laboral més lesiva des dels inicis de la democràcia espanyola. Perquè es tracta de la mateixa lluita, una reivindicació social pels nostres drets que a la vegada té un sentit nacional, una reivindicació nacional que només pot ser social en la mesura que defensa els drets dels qui conformem i pels que té sentit el concepte nació catalana.

'Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat.' Aquest és un fragment de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica. La història és capritxosa. Precisament el que considerem el referent més ortodox de societat occidental capitalista va néixer d'un acte d'insubmissió i sobirania davant la impunitat i la injustícia amb la que es considerava que actuava el Rei d'Anglaterra amb el que llavors eren les seves colònies. I és que el que es considera majoritàriament legítim sol acabar essent legal. De quina manera i quan acabi passant depèn molt més de nosaltres del que ens pensem. El proper 1 de maig pot ser un bon començament.