dilluns, 7 de maig de 2012

Bankia, la gota que fa vessar el got


Avui ens n'assabentem que segons fonts del Ministeri d’Economia del Govern Espanyol s’està preparant un pla per sanejar Bankia. Aquestes mesures contemplen una injecció de fons públics d’entre 7.000 i 10.000 milions d’euros a través d’una tercera edició del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), organisme dependent del Banc d'Espanya. El cas de Bankia és d'aquelles gotes que pot fer vessar el got de la paciència de molts de nosaltres. Des del 10 d’octubre del 2008 s’han estat injectant recursos públics de forma continuada a través del FROB que la Comissió Europea el va estimar que ja suposaven 88.000 milions d’euros a finals de l’any passat. Per altra banda, el Banc Central Europeu a finals de l’any passat ha prestat més 489.000 euros – gairebé mig bilió d’euros – a les principals entitats bancàries a tipus d’interès fix amb l'objectiu de ‘facilitar el crèdit a empreses i famílies’.

Per a què han servit els nostres diners?

Doncs en principi, no sembla que per gaire. Entre el 2010 i el 2011, el nombre de crèdits concedits a empreses va disminuir en un 30% a l'Estat Espanyol. On van a parar doncs els recursos del FROB ? Potser a la compensació dels seus balanços. Però resulta que, a més a més, durant els últims anys moltes entitats financeres han buscat els recursos per acomplir els requisits de capitalització en petits estalviadors – a través de pràctiques i instruments poc transparents com les participacions preferents - bloquejant a la pràctica la disponibilitat d’estalvi de més de 200.000 famílies catalanes i unes 700.000 al conjunt de l’Estat. Perquè permetem tanta impunitat? Sense oblidar que al conjunt de l’Estat Espanyol el 2011 es realitzaren 100.000 desnonaments, i s’estima que hi ha desenes de milers de famílies en situació de risc actualment al conjunt dels Països Catalans. No seria lògic exigir a les entitats intervingudes amb recursos públics perquè un mínim de criteris socials?

Paral·lelament, veiem com el Govern d’Espanyol, a través de l’aprovació de la Llei d’Estabilitat Pressupostària, està ofegant l'autogovern de les nostres AAPP – Govern de la Generalitat i el conjunt dels governs locals - amb les seves exigències per aconseguir de forma forçada una estabilitat pressupostària poc creïble. No només compta amb el dubtós mèrit de considerar-se 'la ley mas avanzada de nuestros socios comunitarios' (1:07 d'un vídeo fabulós), sinó que els topalls d'endeutament fixats per a l'Administració Central Espanyola respecte a la resta són força més 'generosos' del que correspondria pel seu pes relatiu en la despesa pública. Un ofec desproporcionat a les Adminstracions Territorials que garanteixen la major part de prestacions de l'Estat de Benestar que se suma a un espoli fiscal permanent del conjunt dels Països Catalans que el PP sembla molt poc disposat a resoldre.

És acceptable aquesta divergència de criteris en la utilització de recursos públics a les Administracions Públiques i el sector financer? 

Una barra lliure amb el sector financer que, per altra banda, han mostrat de forma reiterada la seva manca d’eficàcia pel que fa a un dels seus objectius fonamentals: l’accés al crèdit de les nostres famílies i els nostres emprenedors. La dimissió de Rodrigo Rato és suficient com a assumpció de responsabilitats per una mala gestió? Perquè ni en Bankia ni en cap altra entitat intervinguda s’ha iniciat cap exercici de depuració de responsabilitats dels qui han estat màxims responsables dels organismes gestors i de govern d’aquestes entitats? Perquè no s'han pres les mesures adequades per garantir que els recursos del FROB garanteixin l’accés al crèdit final per part de les famílies i empreses que més ho necessiten - tal i com està establert per llei com a objectiu - així com insten a les entitats financeres receptores a actuar amb criteris de responsabilitat pública i social? Masses preguntes sense respostes políticament acceptables.