dissabte, 19 de maig de 2012

La factura del rigor

Com a principi general, tant a la vida personal com a la política,  cal procurar ser tant honestos com ens sigui possible. Cal admetre doncs, que exercir avui en dia responsabilitats al Govern de la Generalitat no és una papereta gens fàcil. De fet, de fàcil no ho és mai, però en aquests moments és especialment desagraïda. No crec que, més enllà dels prejudicis ideològics de cada govern, sigui just pensar que hi ha algú a qui li agrada reduir la quantitat o qualitat de les prestacions públiques que ofereix als seus conciutadans. Ara bé, a la vegada cal ser conscients que l'exercici del poder públic comporta responsabilitats: tant pel que fas com pel que no fas. Què podem entendre per una actitud responsable del Govern de la Generalitat avui? És per responsabilitat que el Conseller d'Economia va presentar dijous un Pla Econòmic i Financer al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que inclou els 1.500 milions d'euros d'ajust a la despesa que el passat dimarts anuncià el President Mas? Segurament que si. Però és prou encertada aquesta concepció del què és la responsabilitat avui? 

El Govern segueix brandant la bandera del rigor pressupostari. Volem que el Govern del nostre país sigui rigorós, fiable i solvent? Crec que, en general, si. Suposa sovint prendre decisions dures i impopulars? A aquestes alçades, tothom n'és conscient que també. Els dubtes i les discrepàncies més profundes amb el Govern no deriven d'aquest objectiu, sinó de com a través de la seva praxis estableix quin PREU es paga per aquest rigor, qui són els PROVEÏDORS d'aquest rigor, i a aquí estem PUBLICITANT aquest rigor - en la mesura que s'espera que sigui un atribut que ens aporti guanys reputacionals -. 

El PREU. Jo crec que és doble i exponencialment creixent. Per una banda degradació dels nostres serveis públics fonamentals. El sentit comú ens aconsella que el 'fer més amb menys' presenta una sostenibilitat limitada, per ser suaus. Hi ha ineficiències estructurals? Si, però precisament no tenim un sector públic amb 'gaire greix' a Catalunya, com apunten les dades recents de la FBBVA i IVIE. Per l'altra, autolimitar-nos pressupostàriament a fer polítiques més agressives de reactivació econòmica: no fer-les comporta un cost d'oportunitat silenciós però a la vegada letal.

PROVEÏDORS. Els proveïdors d'aquest rigor som tots nosaltres, les catalanes i els catalans. Si disposéssim del nostre propi Estat podríem considerar-ho la mar de normal. No només no és així, sinó que paguem un peatge anomenat espoli fiscal que podríem dir que ens fa viure 'per sota de les nostres possibilitats'. Si feu un cop d'ull a les dades de consum públic de FUNCAS i de recaptació impositiva a Catalunya comprovareu astorats com el 2010 - en plena crisi i sense retallades! - es van generar prous ingressos (33.397 milions d'euros) per cobrir la despesa pública del conjunt d'AAPP (30.950 milions d'euros).

PUBLICITAT. Resulta que si el rigor ens ha d'aportar credibilitat exterior alguna cosa no estem fent bé: el mateix dia que presentem un Pla Econòmic i Financer d'ajust la valoració del nostre deute baixa a la del 'bo escombraria'. No som prou rigorosos? O bé el nostre rigor té poc sentit en un marc de dependència de la insolvent economia espanyola? Jo opto per la segona opció. En el fons som poc fiables perquè som massa dependents d'un Estat que fa aigües.

No són consideracions certament gaire afalagadores. Però sabeu què? Si el Govern, que és qui ostenta la responsabilitat per fer-ho, és capaç de calibrar el preu d'aquest rigor, gira la factura que toca a Espanya i no contra els catalans, i comença a fer publicitat com a economia solvent i demanant la supervisió financera directament a les institucions europees; és probable que es trobi liderant un país cap a nous horitzons de llibertat. Que és el que molta gent espera i pel qual és molt probable que que trobi molts suports, principalment d'aquells que ens estimem el país i la seva gent.