diumenge, 3 de juny de 2012

Gerontocràcia

Fa temps que penso que som una societat gerontocràtica. I això fa que, entre molts altres factors, ho tinguem força més difícil per ensortir-nos'en.  L'Institut d'Estudis Catalans defineix gerontocàcia com el 'Sistema polític i social en què el poder està en mans dels vells'. Ja fa uns anys que sabem que la mitjana d'edat de la nostra societat i del conjunt de societats europees serà cada vegada més alta. Tot i que aquest fet pugui resultar una amenaça per la sostenibilitat de l'actual sistema de pensions contributives, no m'estaria referint a un mer fenomen demogràfic. Tampoc em refereixo a una gerontocràcia en el sentit estrictament biològic del terme, sinó que quan parlo de gerontocràcia em refereixo al control per part dels defensors de l''status quo' i dels drets adquirits, que no són sempre precisament els més vells. La meva tesi és que la nostra societat està massa controlada per tots aquells que tot volen que continui igual. Són els adversaris més acèrrims a la urgent i imprescindible renovació shumpeteriana que ens cal com a país en uns moments com els actuals.  I aquest fet si que ens afecta sobretot als joves.

Perquè ho penso? Ho som més que les societats del nostre entorn? Estic convençut que si. Podria citar anècdotes, vivències, sensacions...però prefereixo remetre'm a tres indicadors comparatius d'àmbit europeu que, tot i no tenir cap valor científic ni demostratiu, poden aportar una certa objectivitat:

1) Taxa de natalitat. Des d'una perspectiva economicista la decisió de tenir un fill és potser la que reflecteix millor les perspectives de futur de les noves generacions. Segons el mapa d'Eurostat, Catalunya - i en menor mesura la resta de PPCC - s'estima que registrin els pròxims anys les caigudes de natalitat més fortes del conjunt d'Europa (superiors al 25%).

2) Atur juvenil. Malauradament aquest mapa queda ja un pèl desfasat, ja que actualment la taxa d'atur juvenil supera el 50%. Però explica part de les raons d'aquesta brutal caiguda de natalitat esperada. Si ens fixem en els colors, veurem que nostres registres s'assimilen amb els del sud d'Itàlia i Grècia. No és casual! El Govern del PSOE amb el consens dels agents socials van optar per temporalitzar el mercat de treball els anys 80 abans que tocar drets adquirits...i avui en veiem les conseqüències sobre els nostres joves.

3) Qualitat de l'ocupació. De fet, la generació més formada de la història ens trobem davant d'un dels mercats laborals amb menys demanda per a perfils qualificats a Europa. En aquest cas el mapa ens mostra el pes de l'ocupació en serveis intensius en coneixement - Knowledge Intensive Services - sobre l'ocupació total. Un panorama no massa esperançador per a joves enginyers, economistes, advocats, etc ni tampoc per al nostre sistema d'innovació.

El que han anomenat 'crisi sistèmica' - econòmica, política, social, etc. - ens aboca tard o d'hora a un canvi de règim, de model econòmic i social. Un canvi necessari que vindrà encapçalat per generacions majoritàriament joves. Crec que reivindicacions com les del moviment 15M tenen una component fonamentalment generacional, resultat de l'agregació d'expectatives professionals i personals frustrades. De nosaltres mateixos depèn que sapiguem aprofitar tota aquesta força en clau constructiva i naveguem com a país a favor d'aquests vents de canvi.