diumenge, 24 de juny de 2012

La falla catalana

Diuen els geòlegs que les grans falles al planeta Terra es produeixen com a resultat de la interacció de les forces de grans plaques tectòniques. L'actual situació política, econòmica i social és certament convulsa i probablement, som a l'avantsala de grans canvis que es produiran a les pròximes dècades i que s'han ajornat durant massa temps. Les plaques tectòniques estan començant a col·lisionar: assistirem i/o protagonitzarem grans canvis en el funcionament de la nostra democràcia, de la nostra economia i de bona part dels nostres hàbits socials que marcaran un canvi d'època, encara que potser no sigui immediat. Des de Catalunya i el conjunt dels Països Catalans sempre ens hem mirat els canvis - com el procés de conformació de la UE - amb una certa esperança, que sovint ha estat massa ingènua i passiva. I és que per molts canvis que es produeixin, cap nació ni cap persona pot esperar que algú li vingui a preguntar com vol que sigui el seu futur. Es tracta simplement d'aprofitar les oportunitats un cop hem decidit quin volem que sigui el nostre futur. Però ho sabem?

En un moment on hauríem de ser capaços de crear grans consensos - la situació és difícil i cada vegada són més les persones que pateixen per no tenir feina o prous recursos per a poder viure dignament - sembla que s'accentuïn les diferències, que s'obri una falla. Cal ser curosos a l'hora d'observar aquesta falla que s'obre a la política catalana: abusar de les simplificacions ens pot fer cometre errors estratègics greus. Considero que és una simplificació intentar dibuixar aquesta falla en una direcció únicament ideològica en els paràmetres arquetípics del que hem entès fins ara que era l'esquerra i el que era la dreta. Considero que també és una simplificació considerar que aquesta falla únicament separa els qui defensem obertament la independència i un futur Estat català i els qui no. No tothom entendria aquest nou Estat de la mateixa manera. Però també és cert que, en canvi, un nou Estat ens obre una finestra d'oportunitats única per tal de generar grans consensos.

Al meu entendre la falla s'obre entre els defensors de l'estatus quo i del que 'tot continui igual' i els qui creiem que un nou model de societat i d'economia són possibles. En definitiva i per simplificar, la falla s'obre entre els qui se senten còmodes amb la visió del món d'una persona com Teresa Forcades i dels qui no. Els independentistes sempre hauríem d'estar a la banda oposada dels qui fomentin el discurs de la por, de l''ara no toca', de la defensa acrítica de qualsevol dogma o prejudici, dels convencionalismes imposats o de qualsevol forma d'abús de poder contra qualsevol persona. I a la mateixa banda dels qui fomenten la crítica dialògica i constructiva, dels qui sempre estan àvids de qualsevol innovació social, i que entenen la política com l'acte de servei més noble que es pot fer a una comunitat. Els independentistes hem de saber explicar que som dels qui creiem que és possible buscar alternatives i construir un nou món, i que volem participar-hi a través de la construcció d'un nou Estat català. Mica en mica anem tenint més clar no qui seran els nostres companys de viatge? Tant de bo tots estéssim a la mateixa banda de la falla...