dissabte, 9 de juny de 2012

Massa polítics o massa populisme?

Fa una mica més d'un mes que es van fer públiques les dades d'un estudi que comptabilitzava el nombre de 'polítics' a l'Estat Espanyol en comparació a altres estats europeus. Per a contextualitzar-lo, cal saber que aquest estudi ha estat elaborat per assessors a la Presidència del Govern de Mariano Rajoy. I paradoxalment qui l'està distribuint amb més intensitat per la xarxa i a través de les seves assemblees són els col·lectius pròxims al 15M (indignats). Saber qui ha elaborat aquest estudi no desacredita els seus resultats, però si que ens aporta alguna pista sobre quines són les seves motivacions originals. Els estudis sovint també els carrega el diable. Especialment si es cuinen a l'entorn ideològic de la FAES.

No tinc prou dades per qüestionar la veracitat de les dades que presenta l'estudi. Fins i tot podríem arribar a concloure que hi ha massa persones dedicades a la tasca de representació política. I podríem qüestionar-ne també la bondat o les implicacions d'aquest fet. El que em nego rotundament és a sumar-me a la demagògia simplista. L'estudi és extremament pervers perquè obvia intencionadament dos aspectes que són essencials per a poder fer un anàlisi mínimament acurat. En primer lloc, es parla de persones dedicades a realitzar algun tipus de representació política - incloent els agents socials - però no es menciona el seu rendiment social - quina tasca fan, per a que serveix, qui és el seu rol social, etc -. De ben segur que podria ser millorable, i fins i tot, qüestionable. Però no oblidem que en molts casos són peces necessàries per a representar els nostres drets. La gran majoria de persones que conec que s'hi dedica no només es honesta sinó que es desviu per a fer aquesta feina el millor possible.

La segona realitat que obvia és que entre aquests 445.568 que es considera que es dediquen a la política molts d'ells no s'hi guanyen la vida ni estan finançant la seva dedicació a través de l'erari públic. Començant pels 65.896 regidors que s'hi comptabilitzen. Jo en conec uns quants de casa nostra. Creieu que realment viuen d'això? En la seva gran majoria representen candidatures en municipis petits. Per fer bé la seva feina han d'acabar traient molt temps de la seva vida professional i personal amb una remuneració - en el millor dels casos - que es pot considerar simbòlica per assistir als plens quan toca. I jo em pregunto: si això dignifica la feina de bona part de la societat civil i del tercer sector, com es que no ho fa de la política?

Definitivament no ens sabem explicar bé. La prova més evident la vaig viure en primera persona. Quan els meus amics van descobrir que tot i estar molt implicat a la vida política d'un partit no rebia cap tipus de contraprestació econòmica quedaren astorats. I crec que no em tenen en mal concepte ni em consideren una persona particularment interessada. Quan els hi vaig dir que el meu cas era més aviat la norma i no l'excepció ho reberen amb cert escepticisme. A partir d'aquell dia crec que és imprescindible que reivindiquem la tasca política sense complexos. Cal millorar la nostra democràcia, els seus sistemes de representació, i aquests poden ser més eficients. Cal exigir més responsabilitats a l'exercici dels càrrecs públics, així com molta més competència. Aquesta potser és la millor manera de reivindicar i no renunciar a la política com a eina per a millorar la realitat que ens envolta. I no crec que m'equivoqui gaire si us dic que aquesta renúncia és la que persegueixen els impulsors de l'estudi que comentàvem.

2 comentaris:

marcoslekuona ha dit...

Los "buenos" políticos deberían encargarse de neutralizar a los "malos" políticos. Pero las prácticas de dirección más comunes no ayudan a ello. Los "buenos" tienen que superar los residuos burocráticos en sus prácticas y adoptar prácticas emprendedoras para cambiar sus partidos y la sociedad. De los "buenos" y emprendedores hacen falta muchos más que los políticos que dice el estudio, más del doble.

Albert Castellanos Maduell ha dit...

És veritat Juan Ignacio! De fet m'atreviria a dir que tothom hauria de tenir una part d'emprenedoria política pròpia també! Encara que sigui a l'escala de veïns!