diumenge, 10 de juny de 2012

Rescat! Bona o mala notícia?


Ahir el Ministre De Guindos va anunciar el rescat al sector financer espanyol, encara que no ho hagi presentat d'aquesta manera.  Un anunci ple de tan poca transparència i claredat, que no només alimenta la desconfiança  en aquest moments d’incertesa, sinó que significa una manca de respecte al conjunt de contribuents de l'Estat.

Cal destacar que aquest rescat presenta importants diferències respecte les injeccions de liquidesa als bancs espanyols dels passats mesos de desembre i febrer (quantitative easings), que estaven condicionats a la compra de títols de deute espanyol. L’Eurogrup, tal i com afirma a través del seu comunicat, passarà a condicionar amb aquest rescat la política de reestructuració i ordenació bancària que fins ara s’ha desenvolupat des del Fons de Reestructuració i Ordenació Bancària (FROB).

Això implica que, en certa manera, el conjunt de contribuents que financen el FROB, una bona part dels quals dels Països Catalans, som els avaladors d’aquesta operació de rescat europeu al sector financer espanyol. Què implica això? Presenta més perills que oportunitats pel nostre país?

El Govern Espanyol consolida un procés involuntari de cessió de sobirania a les institucions europees iniciat el maig del 2010, mostra de la seva incapacitat de donar una resposta autònoma a les actuals amenaces. La desconfiança mostrada per les institucions europees respecte el Govern Espanyol hauria de ser pres en consideració pel conjunt de la societat catalana. Les institucions europees han posat en evidència que el principal problema de l’economia espanyola són els desajustos del sector financer i no d’altres que han centrat la política del Govern Espanyol durant els últims mesos.

Que aquests vents d'intervenció bufin al nostre favor dependrà de l'actitud que prengui el nostre Govern i el lideratge que adopti el President Mas. L’inici d'un procés explícit de supervisió europea de la política econòmica espanyola pot servir per a introduir una major racionalitat en la presa de decions que la que han demostrat els governs espanyols. Per això és imprescindible que Catalunya disposi d’una interlocució directa i fluïda amb les institucions europees. Si el nostre govern és capaç de liderar un procés d’interlocució directa amb les institucions europees i emprendre les mesures oportunes,  aquest procés d’intervenció de l’economia espanyola pot ser molt útil per a accelerar la tant anunciada ‘transició nacional’. Aquest rescat ens recorda que la sortida de l’actual crisi financera i econòmica que pateixen la majoria social de les catalanes i els catalans estarà més condicionat per les polítiques europees que per les espanyoles. Cal actuar en conseqüència, cal estar a l'alçada.