dissabte, 14 de juliol de 2012

Creuar les (no tan fines) línies vermelles

El Consell de Ministres d'ahir, presidit pel Rei Joan Carles I, va creuar unes quantes de les anomenades 'línies vermelles'. Fa molt temps que la situació econòmica és insostenible i que l'actitud del Govern Espanyol és insultant. Però les decisions que es van prendre ahir denoten o bé que són aliens a la indignació popular, que en són completament indiferents, o bé totes dues coses a la vegada. Com si, en el fons, tot el Govern Espanyol pensés el mateix que la diputada popular Andrea Fabra (foto) - que va etzibar un 'que se jodan' quan Rajoy anunciava la nova onada de retallades al Congrés - però encara mantinguessin una certa correcció política per 'decoro'. Molta gent es troba en una situació molt delicada. Aquestes mesures ataquen contra la línia de flotació de moltes famílies i petits negocis. I aquestes actituds, a més, poden ser l'espurna en un ambient que no dista gaire de ser de pre-revolta. Especialment des d'una perspectiva catalana.

Què va aprovar ahir el Consell de Ministres? En primer lloc l'increment dels tipus de l'IVA a partir de l'1 de setembre. Un augment del tipus general - del 18 al 21% - i del tipus reduït - del 8 al 10% -. Val la pena fer diverses consideracions al respecte. La primera és que un augment dels impostos sobre el consum és, per definició i per norma general, més efectiu en termes recaptatoris que un augment dels impostos directes però també més regressiu: els més pobres en queden relativament més desafavorits perquè gasten una proporció més alta de la seva renda i, per tant, paguen més impostos. Més discutibles són els efectes redistributius de l'aplicació dels diferents tipus d'IVA segons la teoria i l'evidència de la incidència fiscal... La segona és que aquest increment dels tipus d'IVA, en el cas que suposi una major recaptació, suposarà un increment del dèficit fiscal: l'Estat recaptarà més diners però aquest increment de recaptació anirà únicament a les arques de l'Administració Central. Aquesta és la millor manera que ha trobat l'Estat de 'reducir el déficit público y dinamizar la economía'.

El més greu de tot, però, és que la resta de mesures preses també suposen una acceleració en el procés de recentralització de l'Estat que ens fa retrocedir a pràctiques de caire pre-constitucional. Hi ha tants exemples que costa destacar-ne un per sobre dels altres. Fixar els objectius de dèficit per a les CCAA al 0,7% del PIB després d'haver flexibilitzat els objectius de dèficit pel conjunt de l'Estat suposa, per exemple, centrifugar encara més cap a les CCAA les ulteriors mesures d'austeritat de la despesa pública. Reduir unilateralment en un 30% el nombre de regidors és una mesura populista i d'un autoritarisme impropi de democràcia occidental - sense necessitat de valorar-ne la seva conveniència! -. I es liberalitzen, per exemple, els horaris comercials en un gest que més que afavorir la competitivitat el que s'està posant en situació d'avantatge són les grans superfícies amb major capacitat de cobertura horària. Posant en entredit models comercials que, com el català, miren d'afavorir el comerç de proximitat en els seus diversos formats.

El que ens hauríem de preguntar és: què ens cal que facin més per adonar-nos'en que aquesta gent no té cap mena de respecte per res? Fins a quin punt mantindrem aquesta resilència catalana a la humiliació política per part de l'Estat ? Necessitem una resposta contundent i unitària del país liderada pel nostre Govern. Les majories polítiques també comporten l'exercici d'una responsabilitat. Ja s'han creuat de forma evident masses línies vermelles i aquest procés no sembla tenir aturador. I no fer-ho ens converteix també en còmplices d'aquesta creixent involució i retrocés.