diumenge, 22 de juliol de 2012

Liquiditat vs Dignitat

Aquestes últimes hores el Govern ha obert la possibilitat que la Generalitat recorri al fons de liquiditat autonòmica per tal de fer front als venciments per fer front als venciments d'aquest 2012, que arriben a 5.700 milions d'euros. Recórrer al fons de liquiditat és, encara que es digui que seria temporal i s'hi afegeixin tots els matisos del món, ser rescatats pel Govern Espanyol i una conseqüent pèrdua de sobirania financera. Qui encara en tingui algun dubte, que faci un cop d'ull al Reial Decret Llei 12/2012, de 13 de juliol, que el regula. No cal ni llegir-ne totes les 14 pàgines, repassant-ne els articles del 4 al 8 podem trobar expressions prou eloqüents del que comporta. De l'article 4 en podem extreure expressions com 'La Comunidad Autónoma se someterá a los principios de prudencia financiera que se fijen por Resolución de la Secretaría General del Tesoro y Política Financiera.' o '(las CCAA) No podrán realizar operaciones instrumentadas en valores ni operaciones de crédito en el extranjero'. 

Malauradament la situació financera de la Generalitat és tant complexa que honestament costa recórrer als maximalismes per avaluar aquesta opció. Això ens posa en una situació força paradoxal: la setmana vinent ens podem trobar aprovant al Parlament quin model de finançament autonòmic volem per a Catalunya a la vegada que el nostre Govern s'acull al fons de liquiditat - per cert, finançat amb els nostres propis impostos - i cedeix a bona part de la seva sobirania financera al Govern Espanyol. El més dramàtic de tot plegat és que el Govern de la Generalitat no disposa de moltes altres alternatives al seu abast - la viabilitat del re-finançament, interior o exterior, dels passius de la Generalitat és certament baixa tot i que encara no inexistent - per garantir la seva solvència. I és que la preservació de la dignitat i la sobirania nacional no paga les nòmines a curt termini.

El que tampoc podem fer és actuar únicament condicionats per les nostres urgències. Actuar únicament fixant-nos en els venciments de finals d'any sense avaluar altres conseqüències és tant com hipotecar el nostre futur. I això ells (els espanyols) ho saben. L'economista i col·lega Salvador Garcia apunta algunes de les conseqüències que podria comportar la intervenció espanyola de Catalunya es mostra, amb raó i en base a l'experiència catalana recent, molt contundent. La intervenció suposa debilitar i desacreditar qualsevol moviment autodeterminista al nostre país, tot just quan comença a haver-hi una majoria social favorable a la independència. I no només en vers el Govern Espanyol, que ja es preocuparia prou de divulgar arreu la insolvència financera de les CCAA, sinó davant la comunitat internacional que cal que doni ens suport i reconegui la nostra causa. No és fàcil però... busquem alternatives? Que la liquiditat, ni un pragmatisme curtterminista, no ens faci traïdors.