dimecres, 25 de juliol de 2012

Satisfacció continguda

Avui el Parlament de Catalunya ha aprovat per àmplia majoria que volem un nou model de finançament en el qual Catalunya disposi de 'la clau i la caixa'. La transacció votada favorablement per CiU, ICV-EUiA, ERC, Joan Laporta i (en bona part) per Ernest Maragall (PSC) deixa clar que 'La gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a Catalunya ha de correspondre a l'Agència Tributària de Catalunya, que n'ha d'ésser l'única administració responsable.'  i per altra banda que 'La Generalitat ha de disposar de plena capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots els impostos suportats a Catalunya'. Dos elements essencials per un canvi de model que garanteixi la nostra sobirania fiscal: nosaltres paguem, nosaltres decidim.

És un dia per estar contents? Jo crec que sí. Avui hem ajudat a construir una majoria favorable a la independència fiscal del nostre país. A traslladar al Parlament de Catalunya una majoria social que està convençuda que si gestionéssim els nostres propis recursos les coses anirien molt millor. Avui he tingut la sort de poder presenciar el Ple en directe i ha valgut molt la pena. És fàcil poder pensar que aquests debats parlamentaris formen part d'una seqüència de 'dies de la marmota', però avui he pogut constatar una evolució molt significativa del discurs polític respecte el debat estatutari. Cap grup parlamentari (cap!) nega les avantatges de gestionar els nostres recursos a l'hora de procurar millorar la nostra qualitat de vida. I una majoria amplíssima està d'acord en disposar de la nostra pròpia hisenda per fer-ho.

És un dia per celebrar? Home, doncs jo tampoc ho he celebrat. Aquest acord no deixa de ser un primer pas. Políticament molt important però, com ha dit Joan Herrera, que forma part de la 'política ficció'. La possibilitat que aquest acord del Parlament de Catalunya s'acabi aprovant al Congreso de los Diputados és més aviat remota (per ser suaus). Al meu entendre, això no invalida l'exercici que s'ha fet avui al Parlament de Catalunya. És precisament com més valor li donem al nostre 'dret a decidir' que més força tindrem per imposar el sentit de les nostres decisions. Però ara és un moment per a demanar-nos fermesa: precisament perquè preveiem el més que probable fracàs d'aquesta demanda al Govern Espanyol, cal començar a preparar-nos per instar a tots els independentistes (i nous independentistes fets pel camí) a no retardar més el que és l'etern 'pla B' per encara moltes forces polítiques. Començar a construir des d'ara mateix les bases del nostre propi Estat!