dimarts, 21 d’agost de 2012

Burgesia catalana i...independentista?

Avui he tingut ocasió de llegir l'article d'avui del diari EL PAIS 'La lucha final de la burguesía catalana'. El que m'ha interessat més són les reaccions que ha suscitat a la xarxa, més que no pas el seu contingut en si. El seu contingut conté algunes reflexions interessants però també d'altres consideracions  que considero molt inexactes. Al meu entendre, l'article és una reflexió pretesament objectiva sobre l'independentisme català feta per un espanyol progressista, amb tot el que això comporta. Analitzar la realitat política catalana des d'una òptica bipartidista o considerar CiU com un partit elitista sense una base electoral estable en denota un coneixement més aviat pobre. 

Però l'observació més interessant la trobem en un destacat de l'article: 'Los que mandan son unos 400. La independencia consolidaría la hegemonía de esta élite tradicional'. Suposem que això sigui veritat. Acceptem, tot i que ho consideri un reduccionisme excessiu, que l'auge recent de l'independentisme sigui causat per aquesta 'sortida de l'armari' de la burgesia catalana cap a un independentisme cada vegada més explícit. Assumim, fins i tot, que aquest nou independentisme estigui únicament motivat estrictament per interessos de classe. En el cas que tot això fos veritat, fins i tot sense cap tipus de matís, quin seria el problema? Jo no n'hi veig cap de problema, més aviat em semblaria una notícia digne de celebrar per part de tots els independentistes.

No sóc tant agosarat ni tant savi com per posar-hi una data, però tot sembla indicar que els pròxims anys seran claus per decidir quin volem que sigui el futur del nostre país. Consolidar un independentisme majoritari vol dir compartir un objectiu instrumental amb una mostra cada vegada més representativa de la nostra societat, amb totes les seves virtuts i els seus defectes. No vol dir que una majoria de la població automàticament dóna raó i cedeix tota legitimitat política als qui fa anys que ja som independentistes convençuts. Les coses no funcionen així, desenganyem-nos. Seria lògic, per tant, que qui ha ostentat el poder durant tants anys el vulgui mantenir. I seria una bona notícia que ara comencés a veure la independència com la única oportunitat.

Ser independentista no vol dir haver de compartir ni defensar els ideals polítics de la burgesia catalana, però si ser conscient que formen part del nostre país i del seu procés d'alliberament. La independència, en certa manera, ha de ser el lema de la gran manifestació política, social i econòmica permanent que viurà el nostre país en els propers anys. I cal que fem el possible que s'hi senti còmode com més gent millor. Des dels que somiem amb la república de la justícia social als qui aspiren a un nou estat català liberal. Només així construirem majories sòlides. La independència no ens aportarà cap solució ni cap recepta, però precisament ens donarà el dret a escollir-la entre tots en llibertat. Perquè no comencem  aquest 11 de setembre?