diumenge, 16 de setembre de 2012

Prova superada!

Avui estic molt content. Podria dir que avui fins i tot estic eufòric. I és que el dia d'avui era un dia molt especial. En certa manera m'examinava, després de 8 mesos, corrent la cursa de la Mercè i plantejant-me un repte personal: fer-la en menys de 45 minuts. I puc dir amb satisfacció que ho he aconseguit! I és que el 13 de gener d'aquest mateix any vaig prendre una de les millors decisions que podia prendre a la meva vida: deixar de fumar. Com que sóc impacient també en aquest aspecte, no vaig voler esperar que m'atenguessin al CAP per a seguir cap tractament. Necessitava canviar d'estil de vida, baixar revolucions - anava passat de voltes - sense necessàriament treballar menys. Major tranquil·litat, major equilibri i tenir més templança...tres coses que el tabac em posava massa difícils. Vaig deixar de fumar de la mateixa manera que no et ve de gust continuar quedant amb aquella gent que al principi de conèixer-los et semblaven divertits fins que et comencen a semblar pesats i desagradables. Doncs el mateix em va passar amb el tabac: em molestava i el volia fora de la meva vida. De fet, no descobreixo la sopa d'all si dic que el més difícil de deixar de fumar és vèncer la dependència psicològica.

Era conscient doncs que si vivia el deixar de fumar com una renúncia em seria impossible o molt difícil. Deixar de fumar s'havia de convertir en part d'un pla personal força més glamourós. M'hi va ajudar el consell d'una parella que són uns dels meus millors amics, recomanant-me agafar l'hàbit d'anar al gimnàs. No era pas mala idea: posar-se en forma seria el guió de la meva pròpia pel·lícula. La meva ment convertiria el deixar de fumar en una cosa bona i evitaríem 'posar-nos com un bacó' - com deia aquell - fruit de l'ansietat mal canalitzada.

Començar a fer exercici de forma regular va tenir uns efectes sobre mi que superaren totes les expectatives imaginables. Al cap de poc, vaig comptar amb l'ajuda de l'Ignasi Fàbregues - un dels millors entrenadors que deu haver passat per aquella casa i al qui li estic molt i molt agraït - i també em van orientar per a millorar els hàbits alimentaris. No només no vaig guanyar pes sinó que en vaig perdre molt, em sentia millor amb el meu cos i, sobretot, havia guanyat molta pau interior. Per Setmana Santa vaig començar a córrer i, mica en mica, vam anar provant distàncies més llargues. Mai més de 10 km però sempre a bon ritme. És cert que m'he fet força addicte a l'endorfina com a substitut de la nicotina...però és un mal menor que accepto de bon grat!

Aquest bloc, que normalment està capitalitzat per la política i l'economia, avui volia utilitzar-lo per explicar quelcom més personal a la gent que em coneixeu. I si pot servir d'estímul per a que algú altre comenci a millorar el seu estil de vida i adoptar rutines més saludables, fantàstic! No cal apuntar-se a un gimnàs, ni tampoc necessàriament sortir a córrer...tothom pot trobar allò que més el motivi. És qüestió només de proposar-s'ho. Ja ho veureu com val la pena. Molts dels límits i moltes de les prioritats del dia a dia sovint ens els (les) fiquem nosaltres mateixos! Que la mandra no ens faci presoners!