dissabte, 29 de setembre de 2012

Sobre alçar el vol (i altres metàfores)

Des del passat 11 de setembre a molts ens sembla que estem vivint un somni. Potser per això una persona com jo, molt poc procliu a les metàfores poètiques, s'hi veu abocat: sembla talment com si la majoria de la societat catalana haguéssim decidit iniciar el vol i exercir la nostre pròpia llibertat com a poble. El simbolisme i les metàfores col·lectives, en la mesura que configuren marcs conceptuals, mai són neutres - encara que potser no siguin allò més important -. Potser per això coincideixo amb l'escriptora Eva Piquer en preferir les metàfores aereo-avícoles a les metàfores marineres. Trobo més adient (i suggerent!) imaginar la nostra societat com un estol d'ocells que com un vaixell que ha de superar una tempesta i arribar a bon port.

No vull imaginar el meu país com un poble atemorit que s'amuntega al fons de les bodegues d'un vaixell esperant que algun timoner hagi escollit la ruta més adequada per superar l'actual tempesta. Sinó d'un poble que va sent conscient de les seves possibilitats, de la seva capacitat de volar, a mesura que va perdent la por a les alçades de les moltes noves i diverses responsabilitats. Vull imaginar-me el meu país com un poble que s'alça per sobre de les seves pors, prejudicis, victimismes autocomplaents i els plans de mirada curta.

M'agrada imaginar-me el meu país com un col·lectiu de ciutadans lliures que prenen conscientment decisions col·lectives. Un país que sempre ha confiat en el respecte a la llibertat individual a la vegada que en la capacitat de cooperació i auto-organització de la seva societat civil. I que històricament ha fugit de qualsevol tipus de clientelisme, de pensament únic o de lideratge messiànic - vinguessin d'on vinguessin -. Sabíeu que en un estol no hi ha cap líder que prengui decisions per la resta? un estol és un sistema descentralitzat on la pròpia interacció entre ocells veïns en governa la forma i el moviment. En un estol d'individus lliures tothom és el seu propi timoner a la vegada que també actua en clau col·lectiva.

La llibertat, en el seu sentit més original, es pot entendre de moltes maneres i la trobem gairebé més en el 'com fem la ruta' que no en 'on fixem el nostre destí': de fet, un poble lliure mai assoleix les seves fites sinó que no para de buscar-ne de noves que millorin el seu present. I això, en certa manera, també es pot veure reflectit en les nostres metàfores. Tal i com apuntava molt encertadament el periodista Roger Tugas l'independentisme, com a plena expressió de la llibertat del nostre poble, tampoc és neutral ni tots l'entenem de la mateixa manera. Encara que compartim, afortunadament, bona part dels objectius. I la manera, en bona mesura, també la decidirem el proper 25 de novembre.