dissabte, 6 d’octubre de 2012

Molt Honorable President...


Molt Honorable President,

Honestament crec que cal felicitar-lo. El tremp amb el que ha interpretat la voluntat majoritària expressada el passat 11 de setembre és certament lloable. M’atreveixo a dir que la seva reacció i fermesa política deu haver sorprès fins i tot a molts dels seus. I no m’importa reconèixer els seus encerts tot i no compartir bona part de l’ideari ni la militància política. Com a President, però també com a polític bregat, sap que les decisions que ha pres l’han dotat d’un gran poder polític. Un poder que s’alimenta de l’esperança, la il·usió i la confiança que ha estat capaç de generar en molts catalans aquestes últimes setmanes. Un poder que permet fer moltes coses – bones i no tant bones – i que la vegada també pot ser una càrrega molt feixuga. I és que són moltes les coses que estan a les seves mans…

Estic convençut que en el camí cap a la independència que el país ja ha iniciat, hi haurà moments molt crítics. Moments en els quals la figura del President necessitarà un suport majoritari i incondicional. No en tinc cap dubte que el tindrà. Ara bé, aquest no pot ser un pretext per a inhibir el debat ni neutralitzar la discrepància. Com vostè ja sap, aquest és un país divers, crític i amant del debat continu. Sigui tant ferm com calgui en la defensa dels interessos del país i la seva gent, però no utilitzi de la seva autoritat moral per ofegar la crítica legítima i respectuosa. Si ho fa, pot ser el seu partit tregui més vots, però com a país en sortiríem empobrits. I recordi, encara que no faci cap falta, que és el President de tots.

No el conec prou per dir si les circumstàncies li han fet prendre les decisions i posicionaments que ha pres últimament, o en el fons simplement ha aflorat una voluntat íntima però no expressada fins ara de dotar a Catalunya d’un estat propi. Sigui com sigui, me n’alegro que actualment la seva postura sigui tant clara en aquest sentit. Com se n’alegren la gran majoria d’independentistes de bon cor que prefereixen fer el possible per fer realitat el seu somni que dedicar gaire temps a recordar a tothom que ‘nosaltres ja ho dèiem’. Sàpiga que, si les pressions per aturar el procés són molt fortes, ens tindrà al darrera per tal d’ajudar que el procés no s’aturi i arribi a bon port. I recordi que cada vegada som més.

Per últim, entenc que aquest procés vol rigor i no pas precipitació. Vostè ho té molt clar, i ho celebro. Com a economista deu tenir també molt clar, però, que cada decisió que s’hagi de prendre en aquest procés tindrà un cost d’oportunitat. I aquelles que suposin una demora innecessària el tindran pels qui ho estan passant més malament. A Catalunya hi ha 632.457 persones - per exemple - que ens agrairan que no perdem el temps a disposar d’instruments d’estat per a generar nova activitat econòmica i tenir una capacitat d'inversió proporcional a la renda que generem. Potser no cal que li recordi, però en tot cas no fa cap mal: n’estic segur que la majoria de persones amb qui parla al llarg del dia no estan a l’atur ni pateixen per portar un plat a taula.

Cordialment,

Un català que vol viure aviat en un país lliure i just