dijous, 29 de novembre de 2012

Lleialtats raonables

Els resultats electorals del passat 25 de novembre han tornat a situar Esquerra Republicana de Catalunya al centre del debat polític i amb l'obligació de prendre decisions complexes. A l'hora de prendre aquestes decisions cal ser fred i respondre, com a mínim, tres preguntes: 1) quin és l'entorn polític que configura el nou Parlament? 2) Quina és la voluntat de la gent que va votar ERC el passat 25 de novembre? 3) Quina és la manera a través de la qual ERC pot ser més fidel a aquesta voluntat de vot tenint en compte aquest entorn? Intentar prendre una decisió sense respondre aquestes preguntes ho considero, com a mínim, temerari. No hi ha decisions fàcils ni sense cost d'oportunitat. Procurem que, com a mínim, siguin fruit de la reflexió - es demostrin més o menys encertades a posteriori -.

1) Quin és l'entorn polític que configura el nou Parlament?
Pel que fa a la primera de les preguntes, són múltiples els anàlisis que s'han fet dels resultats electorals. Dues són les constatacions més generalitzades i difícilment discutibles. En primer lloc, el suport parlamentari favorable a exercir el dret a decidir ha augmentat notablement en dos anys. Però és un suport que, a diferència del que preveien les enquestes, a tendit més a la disgregació que a la concentració cap al partit que ha liderat el procés des de l'11 de setembre del 2012 fent una convocatòria electoral de tall plebiscitari. Contra tot pronòstic, CiU ha perdut suport electoral respecte el 2010. Pot resultar paradoxal que precisament el gest més valent d'Artur Mas i que aparentment era més admirat per bona part del seu electorat no hagi tingut un 'premi' electoral. Hi ha 'victòries ideològiques' que no es capitalitzen a curt termini - o mai - a les urnes. Des d'ERC en tenim força experiència, de fet. Perquè no  ha tingut premi? No m'atreveixo a donar una resposta. Probablement n'hi ha més d'una i més de dos. Però el que si que em sembla evident és que el suport parlamentari a les forces polítiques que prioritzen programàticament una sortida més equitativa de la crisi ha augmentat. Ho podríem resumir, amb el risc de simplificar en 'Els catalans estan més decidits que el 2010 a fer el pas cap a la independència, però també volen fer-ho amb majors garanties de cohesió social'.

2) Quina és la voluntat de la gent que va votar ERC el passat 25 de novembre?
Si som honestos, aquesta resposta seria difícilment contestable fins i tot amb l'exercici demoscòpic més afinat. Esbrinar les raons que més pesen a l'hora de votar una determinada opció política i quin és el sentit que hi volien donar els votants em sembla una tasca molt complexa fins i tot pel millor dels politòlegs o analistes. Ara bé, fer un esforç per descobrir-ho i tenir-ho en consideració a l'hora de prendre aquestes decisions em sembla un exercici necessari per millorar la nostra salut democràtica. Si el votant es comporta de forma conseqüent al missatge electoral dels partits - en principi, hauríem d'assumir que si - vol dir que gairebé 500.000 electors haurien mostrat el seu acord amb el missatge d'ERC. Que, simplificant, contenia dos missatges: I) Volem ser decisius per assegurar i ajudar que el nou President de la Generalitat lideri el procés cap a la independència i II) Volem que aquesta independència sigui 'per a tothom' i, per tant, proposant alternatives per a un repartiment més equitatiu dels sacrificis generats per l'actual crisi econòmica. És precipitat dir que els qui votaren ERC els hi agradà o estaven força d'acord amb aquest missatge? A mi em sembla que no.

3) Quina és la manera a través de la qual ERC pot ser més fidel a aquesta voluntat de vot tenint en compte aquest entorn?
Des d'ERC, tal com ha expressat el seu President Oriol Junqueras, hem optat per liderar l'oposició. Una oposició lleial, que garanteixi l'estabilitat del Govern que haurà de formar Artur Mas en aquest procés tan transcendental. A través de garantir una estabilitat parlamentària imprescindible al servei del país. Des de quan participar en la composició d'un govern és una condició necessària per a garantir estabilitat parlamentària? No ho és i, en canvi, et dóna més llibertat. Per a què? Doncs per a poder adreçar-te als teus votants i procurar donar compliment als teus compromisos - socials i nacionals - sense hipoteques de partida. I això és perfectament possible fer-ho assumint responsabilitats políticament costoses com aprovar uns pressupostos de la Generalitat - que no seran precisament populars - i garantir l'estabilitat del Govern. Si som capaços d'entendre que la nostra societat i la nostra política és complexe, tal i com ens proposa en aquesta lúcida blocada Enric Vila, possiblement hi sortirem guanyant! Qui legítimament desconfii sobre quins són els 'veritables' motius d'ERC per no haver volgut participar en un nou Govern de coalició, només li puc dir proposar que esperi que els esdeveniments ens jutgin. I que tinguin present quina ha estat l'actitud d'Oriol Junqueras amb el govern de la Generalitat des de que ell és President d'ERC. En els bons i en els mals moments. Objectivament, crec que hi ha molts més motius per fer confiança que per a no fer-ne.