dimecres, 14 de novembre de 2012

Per un #noupaís, amb la vaga general!

Avui dono suport a la convocatòria de vaga general i exerceixo el meu dret a vaga a títol personal. Parteixo del convenciment que aquesta no només és una convocatòria legítima sinó plenament necessària. Penso que tenim tres motivacions afegides respecte a convocatòries anteriors per secundar aquesta vaga general i manifestar-nos aquesta tarda:

1. És una manera de denunciar que estem en una situació d'emergència social. Algunes dades per a fer-nos una idea de l'abast de l'actual crisi econòmica: segons dades de l'EPA, a Catalunya hi ha més de 840.000 persones que busquen feina i no en troben (més d'1.660.000 al conjunt dels Països Catalans), d'aquests, més de 257.000 fa més de 2 anys que busquen feina i no en troben (més de mig milió al conjunt dels Països Catalans) per la qual cosa molts d'ells no disposen de cap tipus d'ingrés. Des de l'aprovació de la primera reforma laboral aprovada pel govern espanyol com a reacció a la crisi (juny del 2010) s'ha accelerat la destrucció d'ocupació: a Catalunya hi ha cada dia 234 aturats més (414 al conjunt dels Països Catalans). No ens hauria d'estranyar d'unes reformes laborals - la del 2010 i la del 2012 -  que s'han centrat en l'abaratiment del cost d'acomiadament i han estat impulsades primer pel PSOE, després pel PP i amb el recolzament de CiU al Congrés dels Diputats.

2. És una bona manera de reivindicar un independentisme explícitament inclusiu i alternatiu. Tal i com molt bé explica Teresa Forcades, la independència seria un procés molt decepcionant si no serveix per a avançar cap a un nou model de societat que combati exclusió social i lluiti per a la consecució de la igualtat d'oportunitats efectiva entre els seus ciutadans. Actualment, segons l'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població (ECVHP), un 21,9 per cent de catalans estan en situació de risc de pobresa, un percentatge quatre punts superior al de fa cinc anys. Som molts els que des de ja fa temps defensem la independència com una oportunitat per reinventar-nos i corregir els greus dèficits socials que patim. Els problemes seran pràcticament els mateixos que tenim ara, però disposarem de més recursos i d'eines pròpies per a desenvolupar polítiques socials i de reactivació econòmica diferents a les que hem aplicat fins ara. Aquesta és la manera com molts catalans entenem l'independentisme. Ho intentem resumir al nostre cartell electoral: 'un nou país per a tothom'.

3. Per primera vegada és una convocatòria de vaga general d'àmbit europeu, convocada per la Confederació Europea de Sindicats (CES o European Trade Union Confederation). Aquest fet és molt transcendent perquè, al meu entendre, és la primera vegada que s'explicita la necessitat d'un canvi de polítiques econòmiques i socials també a nivell europeu. Estic convençut que l'europeisme de molts catalans no ho és tant respecte al que ens ha aportat la nostra pertinença a la Unió Europea - que probablement valorem tots plegats de forma massa poc objectiva - sinó respecte el que pot arribar a aportar-nos. Les institucions europees són de les poques que compleixen els requisits per a poder impulsar un canvi de polítiques econòmiques i socials: impulsant, per exemple, una nova imposició sobre el capital que des d'un àmbit més local seria més costós d'aplicar. Que els sindicats i els treballadors d'arreu d'Europa - encara que sigui tard - declarin conjuntament que una altra política econòmica és possible, és un avanç que cal celebrar.

Per tots aquests 3 motius, i més de 840.000 més que m'aporten les persones que busquen feina i no en troben a casa nostra, avui sortirem al carrer!