diumenge, 16 de desembre de 2012

3 raons per posar data

El passat divendres Artur Mas i Oriol Junqueras no es posaren d'acord en tancar el pacte entre CiU i ERC que garanteixi l'estabilitat del Govern. Bona part del desacord se centra en la conveniència o no de fixar una data - fins i tot un termini - per a la celebració de la consulta per a la independència. A continuació procuro donar tres raons per les quals valdria la pena pactar un calendari.

1. Cal un compromís explícit. La manifestació del passat 11 de setembre l'encapçalava la demanda unitària 'Catalunya, nou estat d'Europa'. Evidentment que no incorporava cap calendari explícit ni anava acompanyat de cap data, però no crec que m'equivoqui si dic que la majoria de la gent que va sortir al carrer no estava pensant en exercir el seu dret a decidir al cap de 10 anys. No tinc cap dada demoscòpica ni cap enquesta per a demostrar-ho, però diria que és una intuïció que compartim molta més gent de la que va votar ERC aquest últim 25 de novembre...I per altra banda, molts tenim molt clar que si cal recolzar uns pressupostos tan durs, ha de ser per per a poder explicar molt clarament i sense vacil·lacions cap a on anem...

2. El cost d'oportunitat és creixent. En el cas que no fos així, que la gent no li importés que la consulta se celebrés d'aquí uns quants anys, cal recordar tantes vegades com faci falta que la dependència espanyola té costos d'oportunitat. És curiós com funciona la ment humana: encara sembla que ens preocupin molt més les derivades econòmiques de l'opció independentista - clarament favorables des de molts punts de vista - que les derivades econòmiques de continuar sent espanyols durant uns quants anys més. Estem segurs que volem continuar suportant un dèficit estructural que representa al voltant del 8,5% del nostre PIB? Algú creu que el govern espanyol oferirà alguna solució o possibilitat de pacte satisfactori si això no ha passat en tots aquests anys de democràcia, amb aliances polítiques diverses? Algú té dubtes que la independència, sense ser cap 'panacea', ens donaria la possibilitat de fer una política econòmica i social per a fomentar la recuperació més efectiva, eficient i justa de la que està fent el govern espanyol?

3. Hi ha una majoria social favorable. L'independentisme no només ha sortit objectivament reforçat de les eleccions del 25 de novembre - tal i com ens explica molt pedagògicament Vicent Partal - sinó que té una majoria sociològica contrastada, tal i com apunten les dades més recents del CEO. El moment polític, però, és complex: el partit que ha de liderar aquest procés no està en el seu moment millor moment anímic, i és perfectament comprensible. Però no confonguem l'estat d'ànim d'un partit amb l'estat d'ànim d'un país. M'agradaria pensar que, tot i no ser fàcil, Artur Mas estarà a l'alçada dels lideratges que el país necessita. Bàsicament perquè no hi ha alternativa. Serem molts els que posarem el nostre granet de sorra i donarem desinteressadament tot el nostre suport per a que això sigui possible. Però primer necessitem tenir molt clar cap a on anem...