dissabte, 22 de desembre de 2012

Estem preparats pel 2013?

Ahir Artur Mas fou reelegit President de la Generalitat de Catalunya amb els vots favorables de CiU i ERC. Un suport que fou assolit gràcies a un acord per a garantir l'estabilitat al nou govern. Estic content d'haver pogut representar els interessos d'una formació política que ha fet un esforç sincer per interpretar i ser fidel a la confiança que li han dipositat les urnes - fet que hauria de ser, d'altra banda, la norma i no l'excepció en la pràctica política -. Hem entès que els gairebé mig milió de vots rebuts expressaven fonamentalment una doble voluntat: condicionar la celebració d'una consulta per la independència el 2014 i impulsar mesures pressupostàries que fessin el camí una mica menys feixuc per aquells qui més pateixen la crisi. Crec que, modestament, podem dir que amb l'acord subscrit hem fixat les bases per a que això sigui possible i en podem estar força satisfets. I aquesta és la sensació que m'enduc al parlar amb les persones del nostre entorn.

Ara bé, fent honor al nom d'aquest bloc, considero que faríem bé de relativitzar i moderar aquesta sensació d'eufòria. L'any que ens espera serà extremament dur i convé ser-ne plenament conscients. Un brillant economista amic m'exemplificava molt gràficament avui la duresa dels ajustos que requeriran els pressupostos pel proper exercici 2013. Caldrà reduir el desajust entre ingressos fiscals i partides de despesa en una quantia que no és comparable amb l'ajust realitzat en cap dels últims exercicis anteriors des de l'inici de la crisi. Una necessitat d'ajust que en termes relatius representa gairebé la meitat - prop del 2% del PIB - del precipici fiscal que afronta EEUU pel 2013 - 4% del PIB -: una brutalitat si tenim en compte que es realitzarà comptant amb els escassos instruments dels que disposa una administració autonòmica. Tan brutal que, tot i comptabilitzar les mesures de nous ingressos aprovades, si el 2013 se suprimís l'actual pressupost del Departament de Benestar i Família encara hauríem de realitzar ajustos ulteriors. Un veritable drama fiscal en el qual el Govern de la Generalitat pot introduir únicament matisos, com vaig comentar en una entrada anterior.

Estic convençut que ens en podrem en sortir, sobretot perquè l'horitzó de la consulta al 2014 els converteixen en un sacrifici de caràcter excepcional. Tot i així l'any 2013 posarà a prova la maduresa i la cohesió política del nostre país. Serem capaços d'entendre que per superar aquest exercici necessitarem amplíssims consensos? La construcció d'aquests consensos requereix de molta generositat i honestedat per aquells qui els basteixen. Per una banda, per part del nou Govern i dels qui els hi hem donat suport, per estar disposats a recollir propostes polítiques - fiscals o econòmiques - que puguin ajudar a millorar els propers pressupostos. En situacions excepcionals el que es troben a faltar són precisament alternatives que vagin més enllà de qualsevol ortodòxia. Per l'altra, generositat i honestedat també per part de la resta de partits de l'oposició per estar disposats a admetre que marge de maniobra pressupostari del que disposarà el proper Govern és baixíssim - com ho seria el de qualsevol partit que governés l'any que ve la Generalitat -. Confio especialment en ICV-EUiA i les CUP: en la seva capacitat política i intel·lectual de proposar alternatives i en la seva voluntat compartida d'impulsar un futur millor per la nostra gent - abans i després del 2014 -. Tampoc nosaltres estem d'acord amb la realitat que ens està tocant viure. Però ara, per primera vegada, tenim la possibilitat de canviar d'escenari. Ens hi ajudeu?