dissabte, 19 de gener de 2013

La corrupció com a debilitat nacional

El passat dijous el programa Polònia feia la seva pròpia paròdia del musical 'Els Miserables' per tal d'exemplificar els múltiples casos de corrupció que s'han fet públics durant les últimes setmanes. Fa temps que convivim amb el corc de la corrupció a casa nostra. Seria molt còmode afirmar, en un moment polític com l'actual, que tots els mals venen d'Almansa en aquest aspecte: que la corrupció impregna la política espanyola però que no ha afectat a la catalana, que en som impermeables. Malauradament no és així. Durant aquestes vacances de Nadal em van fer arribar un estudi recent molt interessant de la Comissió Europea: un estudi de les variacions regionals de la qualitat de govern a la UE. S'intenta capturar - a nivell estatal i sub-estatal - la qualitat d'un govern a partir d'un indicador compost que combina les següents variables: el control de la corrupció, el compliment de la llei vigent, l'efectivitat en l'acció governamental i el rendiment de comptes de les polítiques públiques. Malauradament no en sortim precisament gaire ben parats a l'índex europeu més recent (2009): els colors més foscos (mapa) corresponen a nivells de qualitat de govern més baixos. Caldria analitzar en detall l'arquitectura d'aquest indicador per tal d'interpretar-lo correctament però, com a mínim, ens assenyala - més enllà de l'anècdota - que potser a Catalunya no podem presumir tant com voldríem.

Els nostres dèficits democràtics, específicament l'existència de casos corrupció (presumptes o efectius), és probablement ara com ara la nostra debilitat interna més greu com a país. I considero que ho és probablement per diverses raons. En primer lloc, debilita la legitimitat de les nostres institucions públiques i del nostre sistema democràtic. En un moment en que ens disposem a exercir plenament el nostre dret a decidir, qualsevol cosa que mermi la legitimitat de les nostres institucions és altament inoportuna. De fet, els casos de corrupció seran - de fet ja ho han estat des de mitjans de comunicació espanyols - el principal flanc d'atac d'aquells que ens volen debilitar per a que no poguem exercir el dret a decidir el nostre propi futur. Per altra banda, la corrupció també genera una desconfiança perpètua sobre el sector públic i les seves capacitats que s'han accentuat en temps de crisi com els actuals. Òbviament, la derivada ideològica d'aquesta creixent desconfiança no és menor: pot ser temptador pensar que com més petit sigui el 'pastís' públic menor és el cost derivat de la corrupció. Cal ser perseverants en recordar quan calgui i on calgui, però, que la corrupció no és cap debilitat social  congènita ni cap tret cultural, sinó un símptoma de subdesenvolupament i retard democràtic. El problema no és el volum o el pes relatiu de les rendes públiques doncs, sinó la permissivitat social davant dels intents d'apropiació privada d'aquestes rendes. I en la determinació d'aquesta permissivitat social TOTS, tot i que no en la mateixa mesura, en som una mica responsables.

A curt termini, en el moment polític en el que ens trobem, no és trivial la manera com haurem d'abordar els presumptes casos de corrupció que puguin afectar a la política catalana els propers mesos. Disposem de prou precedents per preveure que els casos de corrupció que apareguin a la llum pública 1) Tindran una clara intencionalitat política de dinamitar el procés d'independència i 2) Seran tramitats per institucions espanyoles altament polititzades manifestament contràries al procés i, per tant, d'objectivitat i equanimitat més que dubtosa. Són motius suficients per justificar la 'immunitat' dels qui hi estiguin inculpats? Probablement no, però convé tenir-ho ben present per NO OBLIDAR que tant l'àrbitre com el terreny de joc seran els de l'equip contrari. Davant d'aquesta casuística, potser seria convenient que els qui volem garantir l'èxit del procés actuéssim de manera preventiva. La depuració de responsabilitats polítiques prèvies només depèn de nosaltres i presenta múltiples avantatges: evitem el desgast de les campanyes de desprestigi de l'exterior, reforcem la legitimitat interna i externa del procés i prestigiem l'exercici de la política a Catalunya - que també fa falta -. No fer-ho - per conveniència o per desídia - tenint en compte els temps que ens esperen, no només seria una immoralitat sinó que significaria una imprudència de nefastes conseqüències pel país. Ens ho podem permetre?