diumenge, 27 de gener de 2013

Unidad de...mercado?

El divendres passat el consell de ministres espanyol va aprovar l'avantprojecte de ley de Garantia de Unidad de Mercado. La portaveu del govern espanyol Soraya Saenz de Santamaria va considerar que aquesta futura regulació és de les que 'hacen país y que va a servir para fortalecer nuestra competitividad, para mejorar el trabajo de los emprendedores, de los inversores y para desbrozar toda la maraña normativa de nuestro sistema'. Que és de les regulacions que 'fa país' (el seu) no en tenim cap dubte. Tal i com es destaca a l'informe, es pretén que els qui operin al mercat estatal només necessitin una llicència d'una única CA: a la pràctica vol dir que la regulació que serà efectiva a la pràctica serà la d'aquella CA més permissiva, deixant  en 'paper mullat' la normativa de la resta de CCAA en el seu propi territori. És a dir, ens trobem davant d'una nova 'LOAPA' que, en aquest cas, utilitza el pretext pretesament liberal de facilitar la lliure circulació de mercaderies i d'activitat econòmica per a la recentralització de competències en l'àmbit de la regulació comercial i dels serveis. Malgrat la lògicament prudent reacció del Govern de la Generalitat, m'estranyaria molt que no fos possible trobar una base jurídica suficient sòlida per a poder defensar-nos quan calgui del seriós atac a l'autogovern que suposaria l'aplicació d'aquesta normativa. Ara bé, aquesta pretesa recentralitzadora simplificació administrativa és més política o econòmica? Fins a quin punt hi prima l'interès de la recuperació econòmica o el polític de garantir la unidad de destino en lo universal?

El primer que caldria qüestionar des d'un punt de vista econòmic és l'àmbit d'aplicació d'aquesta normativa. Sense necessitat de considerar la conveniència de la desregulació en certs àmbits, és coherent des del punt de vista econòmic considerar l'estat espanyol com un mercat homogeni? Algunes dades ens podrien ajudar a pensar que potser no és una bona idea aplicar la mateixa recepta de forma homogènia. El mercat espanyol contempla CCAA amb taxes d'atur tan diverses com les de Ceuta (50,87%) o les d'Euskadi (16,16%). I unes composicions sectorials molt diferents: territoris amb un pes molt important i creixent de l'activitat comercial sobre el PIB (Comptabilitat regional de l'INE. Base 2008) com Catalunya (24,5%) i d'altres on en té força menys com, per exemple, les dues Castelles o Extremadura (al voltant del 17%). És eficient doncs avançar cap al mercat únic des de realitats econòmiques tan diverses? Si cal avançar cap a la plena liberalització dels serveis a l'àmbit dels a la UE transposant la coneguda com a 'Directiva Bolkenstein' hauríem de ser plenament conscients dels costos econòmics de fer-ho en un mercat tan heterogeni com l'espanyol. Una altra raó, doncs, per aplicar la política de la UE amb els instruments polítics propis de qualsevol altre estat membre i no a través d'un altre (estat espanyol) que MAI defensarà tan bé com nosaltres (encara que ho vulgui) els nostres propis interessos.

Un altre debat (no menor) seria el de la conveniència d'avançar cap a la plena desregulació del mercat de serveis i, concretament, el del sector del comerç. La teoria econòmica - i en bona mesura, l'evidència dels anys que hem viscut d'integració europea - ens diu que operar en un mercat més ampli, amb major diversitat d'oferta i major lliure competència entre operadors pot generar guanys de benestar (per exemple, gràcies a poder assolir nivells de consum més elevats, de productes i serveis de major qualitat a preus més competitius). Ara bé, suposant que aquesta màxima es complís en temps de crisi com els actuals, estem disposats a acceptar acríticament tots els canvis que comportaria un procés de liberalització total? Podem obviar els beneficis derivats de disposar d'una oferta comercial diversa  - des del petit comerç a la gran superfície - encara que no siguin fàcilment monetitzables? L'actual legislació comercial catalana és conscient que no pot fer-ho i transposa la Directiva europea a la vegada que vol preservar objectius com el de mantenir l'equilibri territorial, un urbanisme compacte o una mobilitat sostenible. Factors claus per a una societat sostenible i que, en definitiva, ens defineixen també com a nació. No ho oblidem.