dissabte, 2 de febrer de 2013

Anem per feina, construïm un nou pais!

El proper 14 de febrer bona part de la patronal catalana, impulsada per Foment del Treball Nacional, fa una convocatòria empresarial anomenada Anem per Feina 'com exercici de responsabilitat per reconèixer l’aportació de la iniciativa privada al progrés i benestar assolit al llarg de les darreres dècades i per fer una oferta d’entesa entre els diferents actor socials a favor del futur del país'. La convocatòria vol explicitar la seva voluntat constructiva així com de no voler interferir en processos polítics - de fet, la convocatòria inicial es va ajornar per no coincidir amb la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 25 de novembre -. Tanmateix, em sembla evident que tot acte de caràcter col·lectiu amb voluntat d'expressar un sentiment, una demanda o una preocupació compartides té, per definició, un caràcter i una intencionalitat política - altra cosa és que no respongui necessàriament als interessos de cap partit polític -. El que precisament no tinc del tot clara és, reconeixent-ne la seva conveniència, quina és aquesta intencionalitat concreta. Em plantejo, per tant , dues possibles hipòtesis.

1) La primera de les hipòtesis em porta a pensar que la patronal catalana, davant de la duríssima situació de crisi en la que ens trobem, vol simplement reivindicar el necessari rol de la iniciativa empresarial privada per tal de reactivar l'economia, generar nova ocupació, etc. per la qual cosa demanda un major protagonisme i col·laboració per part de les AAPP. Tenint en compte quines són les principals demandes recents de l'empresariat català - millora de l'accés al finançament o la finalització del corredor ferroviari mediterrani, per citar només dos exemples - semblaria lògic que les dirigissin a qui té les competències per a satisfer-les. Per tant, sota aquesta hipòtesi, seria racionalment esperable que l'acte reivindiqués el valor de l'esforç i el rol de la iniciativa privada, a la vegada que un canvi de certes polítiques fonamentalment del govern espanyol.

2) La segona de les hipòtesis em porta a pensar que la patronal catalana, davant de la duríssima situació de crisi en la que ens trobem, considera que no estem prou centrats en l'objectiu que hauria de ser avui prioritari: la recuperació econòmica. Implícitament, doncs, s'estaria dient que el debat en el qual s'està centrant bona part de la vida política catalana - el dret a decidir el nostre propi futur - té un cost d'oportunitat massa elevat.  Una consideració que seria sens dubte legítima però que al meu parer no respondria als interessos de l'àmplia majoria de les 592.192 empreses que hi havien a principis del 2012 a Catalunya - en bona part autònoms, micro i petites empreses -. El sentit comú recomana que considerem el cost d'oportunitat de TOTES les nostres accions: per tant, tampoc podem ignorar el preu de continuar sent espanyols

Independentment de quina sigui la hipòtesi més ajustada sobre la intencionalitat a la que finalment respon aquesta convocatòria, és imprescindible explicar que la recuperació econòmica i la independència només poden entendre's com a objectius polítics complementaris, i mai contraposats. Per això són positius posicionaments valents com els del Cercle Català de Negocis, que precisament s'han significat per divulgar els avantatges econòmics i empresarials de la independència. I és clar que cal que Anem per Feina, sobretot construint un nou país que ens ajudi a sortir de forma molt més ràpida de l'actual crisi econòmica. No hauríem de fer el possible per a que aquest fos precisament l'esperit del proper 14 de febrer?