diumenge, 10 de febrer de 2013

Schavan: País, partit i persona

Annette Schavan - a la foto amb Angela Merkel - va dimitir ahir com a ministra d'Educació. De la seva dimissió se'n deriven inevitablement uns paral·lelismes amb la política espanyola i catalana que no ens deixen gaire ben parats. El més fotut del cas és que com més detalladament analitzes la dimissió de Schavan més en evidència ens deixa a tots plegats. I sí, parlo en primera persona del plural no perquè em consideri part de la 'casta política' sinó perquè tots som, en major o menor mesura, corresponsables d'un sistema polític en el que masses vegades s'ha entès la corrupció com a 'murrieria política'. I és que fins que no siguem capaços d'assumir la nostra quota de responsabilitat - cadascú en la seva justa mesura, està clar - com a ciutadans, electors, contribuents, usuaris, militants, treballadors, etc. no ens en sortirem pas. Ho analitzem amb una mica de detall? Vinga, que si no pica no cura deien quan érem petits...

El primer que hauríem d'analitzar és quin és el motiu de la seva dimissió. El fet causant és que la Universitat de Düsseldorf va retirar el títol de doctorat a Schavan després de comprovar que havia plagiat fragments d'altres autors. Fet certament reprovable i que compromet l'honorabilitat que ha de preservar un càrrec públic de màxim nivell. Dit això, us proposo dos exercicis: el primer és que comparem el govern  alemany i l'espanyol i comptem quants doctors hi ha. Incloent als respectius caps, a l'executiu espanyol només 2 dels 14 membres del govern són doctors (els ministres García Margallo i Montoro). Al govern federal alemany la majoria ho són (9 de 16, sense comptar la ministra Schavan). És imprescindible ser doctor per ser ministre d'un país? Home, no, però si que la presència de doctors és una bona proxy del nivell d'exigència d'un país respecte els seus representants polítics. I un bon reflex del nivell mig d'educació i cultura d'un país, també cal dir-ho. El segon és un exercici de política ficció una mica més dur: us imagineu alguna universitat catalana o espanyola retirant el títol de doctorat d'algun ministre? A mi em costa bastant d'imaginar. A vosaltres? Potser estic excessivament condicionat, ja que el record més proper que tinc d'un polític doctorant-se és el de Francisco Camps.

Schavan, en la seva declaració pública per anunciar la seva dimissió ha dit: 'em moc pels mateixos principis que em van dur a acceptar aquest càrrec. Primer va el país, després el partit i finalment jo com a persona'. No val a generalitzar. Segur que hi haurà molts polítics alemanys que no es mouran per estàndards de dignitat tan elevats. De la mateixa manera que també comptem amb polítics honestos i autoexigents a casa nostra. Ara bé, les seves declaracions m'han suscitat dues reflexions. La primera és que estic cada vegada més convençut que a mig termini una societat té els polítics que es mereix: perquè no exigim als nostres representants el mateix que ens exigim a nosaltres mateixos diàriament - que cadascú faci la seva pròpia introspecció - ? La segona és la necessitat de fer un exercici d'empatia amb els nostres veïns germànics: després de llegir aquesta entrada no s'entén millor perquè al govern alemany li costa d'acceptar la necessitat d'ampliar la seva aportació als pressupostos comunitaris? Dues reflexions que de ben segur ens poden ser molt útils a l'hora de construir i idear un nou país.