dijous, 28 de febrer de 2013

Vaga: drets individuals i drets col·lectius

Avui al matí tenia classe a la Universitat Pompeu Fabra: a aquesta hora havíem d'estar resolent els seminaris de l'assignatura 'Economia i Intruments Analítics' amb els meus estudiants de primer curs de Dret. Malauradament, unes barricades instal·lades als accessos del Campus de la Ciutadella impedien l'accés a les aules. El més curiós del cas és que així com hi havia alumnes de Dret molestos per no poder exercir el seu dret a no fer vaga, alguns dels qui col·laboraven en el manteniment d'aquestes barricades eren exalumnes meus. Per tant, no només puc entendre les seves posicions sinó que també he tingut ocasió de contrastar-les fa uns minuts.

Entenc i comparteixo bona part dels motius pels quals s'ha convocat aquesta vaga a l'àmbit universitari. L'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior amb recursos insuficients ha generat importants tensions al sistema, que ho té francament difícil per compatibilitzar els estàndards de qualitat i equitat - en l'àmbit docent i de la recerca - als que tots aspirem pel nostre sistema universitari públic. Una de les conseqüències més notòries es feu patent en la publicació per part de la Generalitat del Decret de Preus 2012, que va fer augmentar de manera substancial l'aportació que havia de fer l'estudiant al cost dels seus estudis, tot aprofitant el marge que permetia l'Estat des del mateix any passat. Independentment de la concepció que es tingui sobre cap a on ha d'avançar el model universitari català, el cert és que ha generat una nova discriminació al si de l'Estat: segons les 'Datos y Cifras del Sistema Universitario Español. Curso 2012-2013' del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, el preu mig del crèdit (primera vegada) a Catalunya és de 33,52 euros mentre que la mitjana estatal és gairebé la meitat (17,90 euros). Va respondre aquesta política únicament a la voluntat del Govern català o era una de les úniques vies per mantenir els recursos mínims que asseguressin la sosteniblitat del nostre sistema universitari públic? Cal ser justos a l'hora d'assignar responsabilitats polítiques. Es poden millorar els trams de renda dels preus del crèdit? Es pot millorar el disseny de les beques existents per a garantir millor la igualtat d'oportunitats a l'accés als estudis universitaris? Probablement. Però el que no em farà creure ningú és que els govern gallec és més sensible amb la igualtat d'oportunitat d'accés als estudis universitaris pel fet de tenir els preus mitjans per crèdit més baixos de tot l'Estat. No voleu dir que hi ha altres coses que hi tenen força a veure amb aquesta heterogeneitat de preus?

Dit això, i considerant perfectament legítimes la resta de motivacions que han portat els meus estudiants a mobilitzar-se, els hi he dit que considero que no tenen el dret a privar de la llibertat individual dels seus companys a voler estudiar i anar a classe avui. Algun d'ells m'ha defensat la prevalència del dret col·lectiu a la vaga per sobre del dret individual a no fer vaga. Respecto el seu argument, però no hi estic d'acord. Precisament perquè vivim temps molt convulsos i de molts canvis, cal ser molt escrupulós en el respecte a la llibertat individual. I quan aquesta llibertat individual ha de quedar cohartada per l'interès col·lectiu, qui dugui a terme aquesta coherció ha d'estar àmpliament i democràticament legitimat per fer-ho. Interpretant lliurement 'la voluntat del poble' s'han fet moltes barbaritats al llarg de la història. Els estudiants em preguntaven quines altres alternatives hi havien per fer sentir la seva veu. Avui me n'han explicat una que s'ha posat en pràctica a la Facultat de Biologia de la UB que la trobo molt més resepctuosa i probablement més eficaç: han col·locat cordes a les protes d'accés a la Facultat de manera que costa d'entrar-hi. Una metàfora de les dificultats creixents per accedir als estudis universitaris. Probablement han generat l'efecte desitjat sense privar de la llibertat del dret a no fer vaga. Per a fer-se sentir i protestar, també hi ha alternatives. I aquestes són eines que també poden ser molt útils: venen temps certament difícils en els que caldrà generar amplis consensos i mirar de no crear noves fractures socials a les que ja tenim.

1 comentaris:

Franz ha dit...

http://lenganxina.wordpress.com/2013/03/04/sobre-la-vaga-estudiantil-i-el-dret-a-assistir-a-classe/