dilluns, 1 d’abril de 2013

Un nou model de finançament?!

El Govern Espanyol ha iniciat una de les ofensives ja previsibles per tal de desactivar el moviment independentista: la de proposar un nou model de finançament. És curiós i fins i tot divertit que qui hagi apuntat aquesta possibilitat no hagi estat el Ministre competent en Hisenda, sinó el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo - un dels ministres que més posicionaments públics ha fet sobre la possible independència de Catalunya -. Específicament, el ministre ha apuntat la possibilitat de cedir la gestió del 100% de l'IRPF i el 100% dels Impostos Especials. Hauríem de valorar-la positivament? Molts independentistes ho som per raons que van molt més enllà de les motivacions econòmiques, però també n'hi ha que hi donen un pes preponderant a aquesta vessant. Per això crec que és bo fer-ne una valoració estrictament econòmica tenint en compte l'experiència recent. En concret val la pena tenir en compte els següents tres aspectes.

GESTIÓ
Garcia-Margallo afirmà que 'les comunitats autònomes han de gestionar els seus impostos com fan els concerts forals.' i concretava que la seva aposta personal és reservar l'IVA i l'Impost de Societats per a l'Administració Central i deixar la resta d'impostos 'a l'arbritri de cada autonomia'. L'expressió 'com fan els concerts forals' és d'una gran ambigüitat i ha estat utilitzada sovint per generar confusió sobre els diversos models de finançament proposats durant els últims anys. 'Com fan els concerts forals' vol dir que l'Agència Tributària de Catalunya tindrà plena sobirania en la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de l'IRPF i els Impostos Especials i que el Parlament de Catalunya plena autonomia legislativa sobre aquestes figures? O qui assumiria la gestió seria un consorci com el previst a l'Estatut? O seria una cessió formal - però no efectiva - com la que actualment tenim? Cal recordar que actualment, si fem un cop d'ull a la recaptació de les principals figures tributàries gestionades per la Generalitat, representen poc més del 5% del total de recaptació a Catalunya. El pacte fiscal aprovat el juliol passat per una amplíssima majoria del Parlament deia que 'La gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a Catalunya ha de correspondre a l'Agència Tributària de Catalunya, que n'ha d'ésser l'única administració responsable.' El Govern Espanyol està oferint això després de pocs mesos de negar-se ni a negociar?

RECURSOS
Independentment de la sobirania de gestió que comportés aquesta proposta, quants recursos addicionals podria suposar per la Generalitat de Catalunya? En aquest segon punt ens trobem en un dels altres grans equívocs amb els que s'ha jugat a l'hora de proposar nous models de finançament. La possible atribució a la Generalitat - amb les competències de gestió que siguin - del 100% de la recaptació d'IRPF i Impostos Especials suposarien un increment de recursos equivalent per a les arques de la Generalitat? L'experiència recent i la lògica ens diuen rotundament que NO. Cada successiu model de finançament ha suposat un increment de recursos previst per la Generalitat - podem repassar per exemple dels últims anys - però mai hi ha hagut una correspondència directa amb la nova cistella de cessió d'impostos. Perquè? Perquè el funcionament dels diferents sistemes de finançament de règim comú (regits per la LOFCA) sempre s'ha basat en les 'necesidades  de gasto' i no en la capacitat de la cistella impostiva cedida a l'hora de determinar el que necessitava cada CA. Unes 'necesidades de gasto' que deriven en uns mecanismes d'anivellament entre CCAA que, com bé s'encarrega de recordar l'Estatut vigent, 'són fixats per l'Estat'.(EAC 206.3). Fins i tot, encara que es trenqués aquesta lògica i entréssim en una metodologia 'foral' del càlcul de l'aportació a pagar a l'Estat en concepte de les Competències No Assumides, costa de creure que s'apliqués un sistema de càlcul tan favorable com el basc o el navarrès.

CREDIBILITAT
Ara situem-nos en l'escenari més optimista possible: imaginem que el govern espanyol acaba concretant aquesta oferta. I que aquesta oferta suposa una aproximació real a l'autonomia fiscal i els recursos públics per càpita de les CCAA forals d'Euskadi i de Navarra. Fins a quin punt són creïble els compromisos que assumeix el govern espanyol? Quina credibilitat tindria un govern que està incomplint una disposició estatutària per garantir un nivell d'inversions estatals a Catalunya adequat a la seva realitat econòmica (disposició addicional 3a EAC) o altres incompliments i deslleialtats com els que es contemplen en aquesta Moció 1/X del Parlament de Catalunya, sobre la política econòmica i els objectius de dèficit públic? Especialment en un moment en el que, a diferència de quan es va aprovar el model vigent (2009), el govern espanyol no sembla que tingui capacitat per fer una aportació extraordinària al model de finançament de les CCAA per a que aquest no sigui un joc de 'suma zero'.

A falta de disposar de més detalls, per mi aquests ja són arguments més que suficients per no desviar esforços del que ha de ser el nostre objectiu principal: poder decidir el nostre futur el més aviat possible. I, per tant, poder decidir també quins impostos paguem i a què els destinem. No és un camí fàcil ni tant curt com potser molts voldríem, però segur que és molt més sensat i responsable que confiar en la paraula del qui s'ha demostrat repetidament deslleial.

3 comentaris:

Francesc Gil ha dit...

No se si vaig errat o no, però em sembla que des de el govern espanyol ja han desmentit que s'estigui estudiant un nou sistema de finançament en la linea del Pacte Fiscal. Això si suposo que hauran de pensar alguna cosa perque el model actual caduca aquest any. Personalment no confio en que sigui millor que l'anterior, ens ho faran veure pero no serà millor. Segur.

Òscar ha dit...

Gran i clarificador article Albert,bona feina!

Oriol Buch ha dit...

Albert, Si realment el 100% del IRPF i el 100% dels impostos especials passen a ser controlats ( tot: gestió, recaptació, inspecció, normativa, etc.....) per l'Agencia Tributària de Catalunya i es manté el 50% del iva, la millora financera seria molt important. Serà tant important que és impossible que les comunitats ho acceptin i el debat que es generarà a Espanya en contra accelerarà el procés, ja que acabarà de convencer molts catalans que encara dubten.